diumenge, 5 de març de 2017

Impietosa Lucrècia


Coberta del llibret realitzada per Toni Colomina i inspirada en l'obra de René Magritte Açò no és una pipa
Enguany el llibret de la falla innovadora Ripalda, Beneficència, i Sant Ramon (Ribesan) és molt especial. L'obra, feta de fusta, és una màquina de contar relats surrealistes, un Faulari. La imaginativa gent de Ribesan ha volgut que el llibret siga una mena de cadàver exquisit amb contes breus que fan una cadena de textos en què un comença per la darrera paraula de l'anterior. A mi m'ha tocat mampendre el joc amb exorbitant; per la meitat hi inclou exoplanetes; i finalitza amb inconnexos. M'he divertit molt inventant-me el personatge de Lucrècia Brunesinda, impietosa amb el sexe i amb els/les seues amants. Cliqueu i llegireu el llibret en lína amb el sorprenent disseny de Migel Àngel de Greiff
Presentació de 'Açò sí és un llibret' a la llibreria Ramon Llull de València
Exorbitant era la vida urgent de Lucrècia Brunisenda que mostrava la carn farcida de luxúria pornogràfica i indomable. Era indestructible com la bèstia marina Leviatan que es movia amb la sinuositat d’una serp entre els principis d’inalienabilitat, inembargabilitat i imprescriptibilitat. La seua èpica eròtica l’havia conduït allà on acaben tots els límits. Brunisenda es movia feliç entre les tenebres. No volia llum i va haver de cercar un habitacle entre els centenars d’exoplanetes que s’escampen per l’univers. La finalitat era  diàfana: escometre les seues gestes diabòliques sense ser vista pel sol. L’astrofísic Didier Queloz, que l’any 1995 va descobrir el primer planeta extrasolar anomenat 51 Pegasi, és va enamorar cegament d’ella amb una força comparable a la de Júpiter, però aquest Pegasi no era habitable. Havien de seguir burxant al bell mig d’un cercle de forats negres. La tasca era gairebé infinita perquè el Centre d’Astrofísica de Harvard els havia comunicat que hi ha un planeta per cada estrella i s’estima que la nostra galàxia conté al voltant de 100.000 milions d’estels. La Leviatan no va defallir i empentada per la força del seu pacte secret amb Satanàs va surcar la via làctia en companyia de la missió espacial Kepler que el 7 de gener de 2013 va anunciar que el petit exoplaneta KOI-172.02 se situava en zona d’habitabilitat perquè es trobava a una distància prudencial de la seua estrella i molt lluny del sol. Això li conferia unes tempertaures ni massa fredes ni massa calentes per què hi haguera aigua en estat líquid i fera possible l’existència d’éssers humans i fins i tot albergar vida extraterrestre. Ella va aconseguir fer el seu cau allà. I com una esposa de la foscor feia servir el sexe perfumat per delitar els seus amants, homes i dones que esdevenien esclaus d’amor en un incendi de pits, llengües, salives i budells.
Obra de George Hugnet extreta de la Révolution Surréaliste
Havia construït una sínia situada en un dels extrems del KOI. En aquesta màquina d’elevar aigua que rotava mitjançant un pal mogut per extraterrestres hipnotitzats per l’abominable Brunisenda, ofegava els seus enamorats que acudien a l’encanteri exòtic d’aquesta criatura poderosament sexual. Éssers que, exhaustos de plaer, eren enganxats al llarg d’una cadena sense fi i morien submergits en l’aigua per esdevindre morts que no es defensen. Lucrècia fotografiava les víctimes. Li agradava guixar els seus rostres marcats rabiosament amb un llapis de punta violeta. I així van passar els dies, les setmanes, els mesos i els anys dins d’un planeta on no existia el temps ni la llum. Havia adoptat la forma del mal i col.leccionava els exosquelets dels seus amants i parlava amb ells sobre pensaments sense sentit amb una viva excitació que la feia desvariejar i continuar executant fets inconnexos.
Jung-Yeon Min. Extret de la Révolution Surréaliste