dissabte, 5 de març del 2016

EL MURAL: La ràdio amb personalitat pròpia


el mural
Article publicat en la revista Tarannnà el 4 de març de 2016.

Tarannà és una expressió molt valenciana que indica com és el caràcter i la manera de ser i de procedir davant de les diverses circumstàncies que ens envolten. Des del Mural radiofònic donem la més càlida benvinguda a la revista Tarannà en un any, el 16, en què esperem que siga, per fi, el dígit on el sistema comunicatiu valencià, en totes les seues expressions,- premsa, ràdio i televisió-, siga bastit d’una manera sòlida.
el mural 1
Després de l’apagada de la Radiotelevisió Valenciana fa ja dos anys, el dial valencià està colonitzat pel castellà, sense gairebé informació de proximitat. El Mural és un programa radiofònic mensual que naix impulsat per Escola Valenciana com a reacció a aquesta orfandat comunicativa i que, més que cobrir un buit, el denuncia. Les seues són ones que aprofiten totes les plataformes possibles i cada escletxa en el mapa sonor valencià per tal d’arribar a l’oient. Aquest treball radiofònic ha rebut el Premi a Millor Programa d’Innovació 2015. Uns guardons que atorga Ràdio Associació de Catalunya entre les propostes de tots els territoris d’àmibit lingüístic per haver sabut combinar l’emissió en ràdios locals i internet, tot convertint el buit deixat per la desaparició de la ràdio pública valenciana en una oportunitat innovadora de presentar la realitat social i cultural de casa nostra. Oferim contingut social i cultural i donem veu als col·lectius afectats per les retallades socials, de drets i llibertats, així com als creadors de cultura amb la llengua com a element vertebrador. El Mural és un servei públic, realitzat de manera voluntària per professionals de RTVV amb una dilatada experiència en l’àmbit de la comunicació. No debades, l’acurada realització sonora i el rigor en l’elaboració de continguts són dues de les seues normes. Escola Valenciana -la major entitat en defensa de la llengua i la cultura al nostre territori, amb 29 associacions i més de 30 anys d’existència- promou i distribueix cada edició entre les 30 emissores de ràdio locals, lliures i universitàries que l’inclouen en la seua graella de programació i l’emeten a través de la Freqüència Modulada, i també en línia. A més, una desena de publicacions digitals el llancen als seus webs.
Reivindiquem la ràdio com un mitjà de comunicació amb personalitat pròpia: independent de la televisió i infinitament més barata; funcionant amb la dinàmica de la immediatesa i la proximitat; generadora d’opinió i posseïdora d’una capacitat de penetració social contundent i indiscutible. L’última onada de l’Estudi General de Mitjans indica que hi ha vora 26 milions d’oients a tot l’estat. Aquesta xifra palesa que més del 50% de la població sintonitza una emissora de ràdio. Els canals d’àmbit autonòmic, Catalunya Ràdio, la ràdio privada RAC1, Ràdio Euskadi, Canal Sur Ràdio, i Radio Galega assoleixen els primers llocs dels rànquings d’áudiència als seus territoris. Això vol dir que han sabut desenvolupar un model de difusió específic i característic i que els continguts connecten indubtablement amb els ciutadans.
El Mural valora el paper dinamitzador dels canals municipals que ofereixen informació propera i en valencià; la funció social de les emissores comunitàries i culturals sense ànim de lucre i el concepte d’innovació que es planteja des de les universitats.
El desordre que resideix, ara per ara, a l’espectre radioelèctric amb un 70% d’emissores il.legals mentre hi ha 31 llicències pendents de ser adjudicades des del 2011 i la impossibilitat d’aconseguir llicències legals en freqüència modulada des de l’any 2006,- última data en què el Ministeri d’Indústria va fer una planificació de concessions d’emissores de radiodifusió sonora al País Valencià-, ens fa seguir endavant perquè aquells que ens governen desbloquen aquesta greu situació.
Des que va náixer Ràdio 9 hi ha13 freqüències situades estratègicament per a tindre una cobertura potent al 100% arreu de tot el territori; 3 centres emissors principals i una desena de reemissors. Tota aquesta xarxa pública de comunicació sonora està en desús des que poc abans de les 00h del 29 de novembre de 2013 l’empresa de comunicació Abertis apagara el senyal del primer canal autonòmic, Ràdio 9, executant les ordres del president Alberto Fabra.
És hora de revisar i bastir, de manera operativa, un nou sistema audiovisual on la ràdio ha de ser tinguda molt en compte. Cal visualitzar el territori i les gents que hi viuen. Comarcalitzar la ràdio per entendre’ns com una realitat política, social, cultural i lingüística singular.
En definitiva, El Mural és un oasi que ens permet de sobreviure en aquest desert comunicatiu. I així seguirem, amb el tarannà de la voluntat del treball, que és l’única manera de ser optimistes.
Per: Amàlia Garrigós
Ací vos deixem l'enllaç del programa que vos transmetrà la importància de tota la seua tasca

EL MURAL 20: UN MURAL DE DONES


Disseny de Cèsar Amiguet
El mot apoderament deriva de la filosofia de l'empowerment, que té el seu origen en l'educació popular desenvolupada per la sociòloga nord-americana Margaret Shuler, qui l’identifica com un procés, mitjançant el qual, les dones incrementen la capacitat de configurar les seues pròpies vides i el seu entorn. Una evolució en la conscienciació sobre elles mateixes i el seu estatus.
Durant els últims 30 anys, al nostre país s'ha avançat molt en el camí de la igualtat de gènere, però encara hi ha entrebancs per poder assolir la plenitud. Capgirar una cultura tradicional on la dona sempre ha ocupat un segon pla comporta molts anys d'esforç.
El Mural d’Escola Valenciana mostra el treball de diverses dones valencianes que s’hi dediquen amb afany des de les seues variades facetes. L’apoderament d’aquestes dones del segle XXI ha assolit la seua màxima expressió amb noms com el de la veterana periodista, Rosa Solbes. El seu activisme feminista l’ha dut a escriure diverses obres amb visió de gènere. Una d’elles versa sobre la primera dona que va compondre una òpera en valencià, “Matilde Salvador. Converses amb una escriptora apassionada” (Tàndem edicions) o el llibre editat recentment per Publicacions de la Universitat de València, “Maria Cambrils: el despertar del feminismo socialista. Biografia, textos y contextos (1877-1939)”.
La fermesa i la decisió de les dones actuals són hereves del treball socialment transformador de moltes pioneres que no cal oblidar. El Mural li ret un homenatge – de la mà de l’escriptora Mari Carme Sáez- a les “filadores de Velluters”. Treballadores de la fàbrica dels senyors d’Alpera a València que van tindre la valentia de fer vaga durant un mes, en l’any 1902, per tal de lluitar contra l’explotació laboral que patien.
Fer visible allò que està ocult. Posar-li nom, parlar-ne. Perquè allò que no es diu no existeix. Eixe és l’objectiu de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de València des d’on s’aplica la Llei de Memòria Històrica recuperant noms de dones significatives en la guia de carrers de la ciutat.
Les desigualtats entre sexes perpetuen les desigualtats en el desenvolupament. Ho explica l’activista dels drets humans, Carmen Garrigós, que ha treballat durant 23 anys en diferents parts d’Àfrica contribuint a l’educació de les xiquetes i lluitant contra l’ablació genital.
El Mural de les dones, té les seues imatges parlades gràcies a la fotoperiodista Eva Máñez, que participa en projectes de l’Associació Dones Objectives on porten a terme iniciatives engrescadores com el calendari 2016 del col.lectiu Per l’Horta amb poemes i retrats de dones que treballen la terra. És el cas de Susanna Ferrando, emprenedora i creadora de l’empresa d’agricultura ecològica Agrofever.
L’equitat de gènere també es treballa en àmbits de la creació amb dones majúscules com l’actriu Pilar Almeria que gestiona la companyia ‘Teatre Micalet’ des de fa 20 anys; des de la sociolíngüística, emprant un llenguatge administratiu i educatiu inclusiu; des del món universitari on també hi trobem desigualtats de gènere més diluïdes; des de la investigació científica, amb el testimoni de Pilar Mateo, una de les millors expertes del món en malalties endèmiques, que ha estrenat la sèrie Microasesionos en el Canal Historia;  des de l’esport, en àmbits tan masculins com la pilota valenciana on les germanes Anna i Noèlia Puertes de Beniparrell, trenquen esquemes jugant al raspall; músiques procedents de les bandes, instrumentistes, cantants… També hi ha sostres de cristall en l’art. El col.lectiu Fusa Activa que té una pàgina musical feminista asegura que en aquest sector també existeix el patriarcat. Han creat una base de dades que inclou formacions, músics i projectes on les dones hi participen. Alguns dels exemples són el grup d’Agres, Esir o la banda Pupil.les dilatives.

La representació i la participació paritària de les dones en les estructures de poder les posem en solfa quan parlem de falles on les dones són majoria en el cens. Enguany, per primera vegada, dos d’elles formen part de la Junta Central Fallera.

El Mural s’instrueix visitant “La Rossa, llibres en Femení”. Una llibreria que naix per donar visibilitat a les escriptores i il.lustradores. Posem la cirereta final gaudint de la bellesa dels versos de Maria Mercè Marçal i de la saforíssima, Maria Josep Escrivà.

Des del Mural Ràdio, treballem per a fer efectius els drets socials i culturals de les dones i eradicar les discriminacions per raó de sexe promovent l’equitat de gènere, l’apoderament de les dones, la seua autonomia i el seu lideratge.
Àudio del Mural de les dones

(Agraïments a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània per haver-nos cedit l’espai per poder enregistrar El Mural).