divendres, 23 de desembre de 2016

L'àudio dels desitjos


Els peus damunt d'una catifa voladora i al cap un núvol. El meu regal de Nadal entra per l'oïda caminant vers la utopia: il.lustració de la pintora surrealista Corinne Geertsen.
Escolta el podcast

Benvolgut 2017:
Esperem que en cadascun dels 365 dies que estan per vindre ens alcem del llit amb ganes de vida. Es temps de fer recompte i relegar al calaix de l’oblit tot allò que no ens ha fet bé o ens ha perjudicat. No podem començar des de zero, perquè per fer això, hauríem de tornar a nàixer. Portem una motxilla d’experiències: les dolentes ja no les podem evitar, han passat i poden ser útils pel nostre aprenentatge. Les bones les hem de portar com una bandera, sobretot aquelles que ens han fet riure amb altres persones que reien també amb nosaltres.
Enyorem als que ja no estan. Si els estimem, haurem de tindre’ls presents i sentir-los a prop. Deixa’ns atendre a aquelles persones que estan amb tu quan apareixen les puces i piquen fort i tothom fuig del teu costat, i a aquelles que quan romans en silenci, no necessiten omplir-lo.
Planifiquem el guió de la nostra vida, però després ella va per lliure. Si tu pots influir-ne, 2017, podries fer que la democràcia no gaste més maquillatge? Que els tres poders que la sustenten siguen independents els uns dels altres i que la sobirània del poble no siga segrestada? Que la llengua d’Ausiàs March, Enric Valor o Vicent Andrés Estellés es gaste als parcs, cinemes, centres comercials, supermercats, hospitals o qualsevol oficina de l’administració pública? Que la ràdio i televisió valenciana puga nàixer ja d’una vegada amb credibilitat i futur?  Que els valencians rebem menys FLA i més finançament just; que estem connectats amb uns trens de rodalia del segle XXI; que el corredor mediterrani ja és una prioritat real. Que no ens deixem enganyar més amb rescats a entitas financeres i autopistes mesetàries. Que no ens creiem la burra que ens volen vendre quan ens diuen que hi ha més ocupació perquè un empresari pot acomiadar un treballador de mil euros per contractar-ne dos per 500. Voldríem abandonar definitivament el mapa de la corrupció, suborns, i blanqueig de capitals i saber que vivim en un món lliure de violència contra les dones, perquè ens volem vives! Que finalitzen els desnonaments i els talls de llum eléctrica. Que L’IVA cultural passa del del 21% al superreduït del 4% afavorint la creativitat i la inversió en música, arts escèniques, llibres o arts plàstiques. Que l’escalfament global del planeta i el canvi climàtic és real i no hem de defallir demanant mesures que l’aturen malgrat que el nou president nord-americà es posicione qualificant-lo de faula. Mirarem al món, i vorem com Síria i Iraq han iniciat la pau i el fantasma del terrorisme ja no té cap raó de ser perquè hem deixat de vendre’ls armes des d’Occident.
Voldrem vore a la pantalla i escoltar a la ràdio que la mar Mediterrània ha deixat de ser la tomba de milers de persones que fugen dels països en conflicte. Que el patiment dels refugiats no ens resulta indiferent; I que hem substiuit del nostre vocabulari, caritat per solidaritat entre iguals.
2017, Confia en nosaltres, estima’ns, ajuda’ns a fer realitat algun dels nostres somnis, motiva’ns per continuar emocionant-nos amb una abraçada. Et demanem que, fins i tot, en els dies més freds i plujosos del teu calendari ens impulses a mantindre la voluntat de ser bones persones i fer les coses millor.


En el 2017, encén la ràdio des de la teua escola



L'educació és l'arma més poderosa per canviar el món. Esta màxima de Nelson Mandela es desenvolupada, en tota la seua esplendor, per la comunitat educativa La Comarcal de Picassent amb un projecte que potencia el millor de l'alumnat impulsant la curiositat, la creació artistística i l'esperit crític. Ho he pogut comprovar visitant l'escola ubicada a la Partida de Les Canyades en plena natura, entre pinades i tarongers, amb patis sense asfalt on els arbres van vestits amb malles fetes amb punt de ganxo de colors. M'ha tocat la grossa quan he sigut entrevistada, juntament amb el músic Jesús Sàez, (Llum, Polar, Stand by Connection...), per xiquets i xiquetes de secundària en l'emissora que han creat, la Ràdio Comarcal, gràcies a un professorat que s'arromanga per fer conéixer les eines de la creació radiofònica.📻🎤 Estic impressionada pel treball col.laboratiu d'esta cooperativa escolar. Gràcies, Raul Serrador Almudever, per fer-me'n còmplice. Clica ací i escolta el podcast del programa de La Comarcal.


Compartir experiència amb Jesús -que es defineix com un mestre, músic, educador, pedagog i pare i afirma que en ocasions veu genis i que li agrada l'ensenyament com una forma de vida-, ha resultat molt nutritiu. Qui pense en els llibres infantils com a creacions menors, s'equivoca profundament. La mostra le tenim en el seu darrer treball, el llibre-disc farcit de pop i rock, Marieta Ganduleta. 

En la ràdio de La Comarcal de Picassent.
La professora GemmaLluch afirma que les històries viuen entre nosaltres des del principi de la humanitat. Els éssers humans sempre les hem contades a la família, als amics, als veïns o fins i tot als desconeguts. Amb elles, teníem notícies de terres llunyanes, sabíem per què una tempesta havia acabat amb la collita de tot un any o ens explicaven per què una persona estimada havia mort. L’experiència es converteix en paraula i la paraula, a força de repetir-la, forma una tradició. Una tradició narrativa que ens ha ensenyat a parlar. 

Clica ací. Voràs i escoltaràs el podcast de El Mural amb ‘les bones notícies de la Rosa de paper’, realitzat  pels alumnes de La Gavina i La Masia.

La paraula és també memòria, evocació del passat d’aquelles persones que l’han teixit, que l’han construït amb esforç per a nosaltres. Usem la paraula per a transmetre i compartir informació i això ho podem fer com els grans professionals de la comunicació i també com els xiquets a través de Ràdioescola. Un concepte que defineix l’experiència engrescadora d’introduir la ràdio com una eina pedagògica per a transformar i millorar la qualitat educativa. 


Què aporta la ràdio a l’escola en el procés d’aprenentatge dels alumnes? Gemma Lluch assenyala que amb la ràdio els xiquets aprenen a elaborar un guió per a ser dit, a parlar per a una audiència, a adaptar el missatge a les característiques del mitjà radiofònic, desenvolupen codis textuals i sonors per expressar tot allò que volen dir sense l’ajuda de la imatge o la gestualitat.


Aprenen que el procés d’escoltar no és passiu, sinó que adopta un paper actiu des del principi perquè han de deduir, només de la paraula oral, tot els significats conceptuals, el context, el sentit global d’allò que escolta. A més, han de dominar el text expositiu, narratiu, argumentatiu i instructiu. Han d’aprendre a respectar l'opinió de l’altre, esperar el seu torn. Han de saber emocionar i comunicar amb sentiments. Vestir cada paraula amb la força d’allò que volen comunicar. Han de poder captivar a qui escolta amb una única arma: la veu, la paraula, el so.



EscolaValenciana està teixint una xarxa de ràdios escolars. Alba Veryser fa cursos senzills per tal d'ensinistrar els professors en el món de l'audacity. A hores d’ara, més d'una vintena de centres educatius s’han sumat a la iniciativa d’introduir la ràdio com a contingut pedagògic i la família de ràdioescoles va creixent progressivament, des del Pinós (a la comarca del Vinalopó Mitjà) fins a les Coves de Vinromà (a la Plana Alta). Esta iniciativa concep la ràdio aplicada a totes les àrees curriculars i nivells educatius. Un mitjà que ofereix eines creatives als alumnes per jugar, divertir-se, treballar en equip i ser protagonistes amb les seues veus.


Escolta ací el podcast de El Mural dedicat a la Jornada de ràdios escolars des de la Facultat de Magisteri de València.

En la Ràdio de La Comarcal de Picassent

Hi ha més iniciatives radiofòniques als centres educatius, com ara, la xarxa cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament en valencià, Un entre tants, i els tallers  de veu i so que fa arreu del nostre territori l’actor de doblatge, Francesc Fenollosa.

Una manera molt útil d'unir sinergies.
PequeRadio emetrà els podcasts especials de Nadal d’Escola Valenciana. Nou centres que formen part de la xarxa de ràdios escolars tindran un espai radiofònic en la primera i única emissora desenvolupada per xiquets en freqüència modulada. Dilluns 26 de desembre es difondrà el primer programa de la xarxa escolar de ràdios i fins el 28 a les 21'35 hores els més de 400.000 oients diaris de PequeRadio podran gaudir del treball dels alumnes en la 90.1 FM.



Internet, la web social, ens va portar un joguet nou a casa i a l’escola. En ocasions, hem vist que en comptes de parlar de comunicació parlàvem de màquines, de programes, d’entorns. Atrapats per la tecnologia no podem oblidar l’essència: la paraula. Adquirir una competència oral i escrita. Treballar per una ciutadania capaç de comunicar, de posar paraules al que volen. Com afirma la doctora en filologia, Gemma Lluch, La ràdio és el rovell de l’ou, perquè una paraula val més que mil imatges.

El professor i impulsor de la xarxa d'emissores municipals valencianes, Zequi Castellano, anima a Escola Valenciana a fer un forat en la seua web que visibilitze estes propostes per tal d'embotinar-les seguint els moments assenyalats al calendari cívic (dia de la pau, festa de l'arbre, dia de la dona, dia mundial de l'aigua, dia de les lletres valencianes, etc). En el 2017, fem Escola també amb la ràdio.



dimecres, 14 de desembre de 2016

Premis Tirant Avant 2016


Entenc que un premi és un do que es confereix públicament en reconeixement d'un mèrit; una recompensa per l’esforç i el treball ben fet; una manera d’encoratjar el guardonat i estimular-lo en la superació; un espill on emmirallar-nos per posar en valor la nostra tasca; un espai comú de motivació que fa augmentar l’autoestima com a individus i com a col.lectivitat. Per tots eixos motius aprecie tant el trident format per Júlia Sorlí, Mario Viché i Francesc Fenollosa, fundadors de l’Agència d’Informació, Formació i Foment de l’Audiovisual (Aiffa) que, malgrat l’estat comatós del sector audiovisual després del colp assestat a RTVV, continuen fomentant la joia i l’esperança a través de la cita anual amb els Premis Tirant, també coneguts com el Festival Internacional de l'Audiovisual Valencià.
   
Actualment els guardons es lliuren en el marc del Festival de curts de Radio City a València. La seua primera edició va tindre lloc el 1997 i durant dotze anys, fins el 2009, eren organitzats conjuntament amb el Club Diario Levante: una seu oberta al debat, cicles musicals, conferències i jornades relacionades amb la creació cultural. El Club va desaparéixer dos anys després a causa de la crisi de la premsa escrita en paper. No obstant això, els Tirant continuen avant. El cinema de la Secció Oficial és l'esdeveniment més important del cicle. Altres ressenyables són la Secció Especial i el Tirant Escolar destinat als centres educatius. Dins del lliurament dels premis, s'honora totes les branques tècniques i artístiques del cinema (llarg, curt, documental), televisió i videoclip. 
 
 
Els Premis Tirant Avant Escolars es lliuren a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València des de fa onze anys i promouen les creacions audiovisuals desenvolupades per l’alumnat dels centres d’educació infantil, primària, secundària, batxillerat, especial o cicles formatius de tot el País Valencià durant els últims dos anys. Aquesta iniciativa té per objectiu dinamitzar i fer confluir les diferents manifestacions creades. Els treballs són rabiosament inspiradors per la il.lusió que s’inocula als alumnes a partir de la iniciativa d’un professorat admirable que entén l’ensenyament com una eina que potencia la imaginació, la curiositat i el sentit crític. Les propostes impressionen per la seua originalitat amb produccions ben diverses: hi ha hagut obres de ficció, documental, cinema mut, animació, òpera, videoclip, videocreació, rutes, experiments científics, misteri, doblatge…, temàtiques de tota mena, no estrictament relacionades amb les matèries d’estudi curricular. Enguany, per primera vegada, aquest concurs ha comptat amb la participació de podcasts de ràdio, modalitat en la qual Escola Valenciana ha col·laborat a través de la xarxa de ràdios escolars que formen part del projecte RàdioEscola. Un total de 20 enregistraments hi han concorregut. El representant de l’entitat cívica, Emili Gascó, i l'entrenadora dels professors i una autèntica mestra de l'audacity, Alba Veryser -carregats de caixes de colors que els feien semblar els Reis Mags de l'Orient- han guardonat als centres Ins de Vila-seca (el Baix Camp) pel podcast El català ens té a nosaltres, al col·legi de la Nostra Senyora de la Consolació, de Vila-real (la Plana Baixa) pel podcast Cantem en Valencià, i al CEIP l’Alfàs de Pedreguer (la Marina Alta) pel podcast Fem Ràdio. La passió i el comboi que porten les comunitats educatives a l’hora de fer ràdio en equip és envejable i demostra com el mitjà del so pot ser un instrument molt útil per a l’aprenentatge durant tot el procés creatiu de guió, realització i locució. El podcast (que no és més que un àudio emmagatzemat i compartit a través del planeta internet) és un gran avanç per implicar els més joves en l’hàbit de l’escolta radiofònica. 
 


Al bell mig d’aquest brollador creatiu, El Mural ha estat reconegut amb el Premi Especial de Ràdio. El guardó reconeix als professionals que hem fet possible la confecció dels programes distribuïts, a través d’Escola Valenciana, per una trentena d’emissores en FM. Durant dos anys (des de maig de 2014 fins al maig de 2016) els micròfons s'han encés per donar veu a personatges referents del món de la cultura, el cinema, la comunicació, la música i també els centres escolars on l’equip del Mural ha fet ràdio amb xiquets i adolescents intentant omplir el buit de mitjans de comunicació en valencià després de l’orfandat mediàtica que deixà el tancament de l’ens Ràdio Televisió Valenciana.


 A l'aula de Magisteri em vaig trobar amb gent professional del mitjà com Vicente Quintana, l’actriu Júlia Sorlí o el crack 'Geni Tortuga de la Bola del drac', Francesc Fenollosa Ten que va conduir l'acte d'una manera àgil i engrescadora. També hi era la periodista i apassionada del cine Joana Chilet i em va encantar retrobar-me amb Paqui Méndez qui ha estat reconeguda amb un guardó especial per la seua trajectòria durant una dècada fent i organitzant cinema per la igualtat escampant la visió de gènere a les aules. Xelo Ribera Soler i jo hem celebrat l'alegria de rebre un #TirantAvant i hem recordat a la resta de l'equipet del Mural: Iñaki Mazkiaran i Pepe Moreno i els col.laboradors Jordi Cabezas, Pau Vendrell o Cristina Mollà. Gràcies, Escola Valenciana per haver-nos donat l'oportunitat de fer ràdio en FM i en línia. Sempre ens quedaran els podcast, que podeu escoltar clicant ací  amb els dissenys, per a cada remesa d'El Mural, ideats per Cèsar Amiguet.
 



diumenge, 11 de desembre de 2016

Subsòl

A casa estem revisant alguns àudios de fa anys que es van emetre en directe al programa de cultura 'Alta Fidelitat' de Ràdio 9 i que ara són podcast. Un exemple d'això és l'obra Subsòl Unai Siset de Bromera (2010) on sis escriptors i una escriptora de renom, de la mateixa generació i valencians de naixement o d'adopció, fan un joc literari a partir d'una fotografia del metro de París del 1979, de Peter Turnley, a través dels quals coneixem els somnis, frustracions i secrets d'unes persones que gràcies al doble objectiu de la fotografia i la literatura esdevenen personatges. La realització sonora de Pepe Moreno crea unes atmosferes reals per a una ficció radiofònica. Esperança Camps Barber, Vicent Usó Àlan Greus, Pasqual Alapont, Manel Baixauli, Vicent Borràs i Urbà Lozano Rovira formen el col.lectiu Unai Siset. En l'àudio Eva Dénia també n'és protagonista amb la seua música molt vinculada a França i a Brassens. Ha passat una dècada i entre els escriptors continua viva la complicitat. Tant de bo Unai Siset faça alguna altra obra coral i hi haja una ràdio que puga contar-ho. Ací podeu escoltar el podcast.

divendres, 2 de desembre de 2016

Com quan érem veu i so


Com quan érem veu i so és un tema del disc Sol d'hivern que està dedicat als treballadors i treballadores afectats pel primer expedient de regulació d'ocupació de RTVV. La idea va sorgir a partir de la publicació de la carta a Ràdio 9 que vaig escriure la mateixa nit (18 de desembre de 2012) en què vaig ser acomiadada amb un correu electrònic -juntament amb molts altres companys-, després d'haver estat fent ràdio durant 24 anys. Un text que, segons conta Xavi Ivànyez, cantant de la banda de Xixona Mugroman, el va trasbalsar fins el punt d’inspirar la lletra de la cançó. Un equip de professionals de la televisió valenciana, pertanyents a la plataforma MildeNou, va enregistrar i realitzar este vídeo clip  que narra una situació trista en la qual hi ha un divorci forçat entre periodista i periodisme, entre la veu i el so, entre la persona i els objectes. Com si es tractara d'una relació de parella, en l'audiovisual es mostra la vida després de la separació (d'ambdues parts). A mesura que evoluciona la cançó i guanya instrumentació i força, la història avança, a poc a poc, cap a l'optimisme i l'esperança finalitzant amb un crit clar: "Tornaràs... Com quan érem veu i so".

Primer reportatge sobre l'ERO de RTVV

Vídeo del primer treball audiovisual de Teulà Produccions. RTVV RESET (any 2013) amb el qual s'ha volgut donar veu als treballadors i treballadores acomiadats. RTVV la volem nostra, sense corrupció, en valencià, de qualitat, pública i plural.

Treball realitzat per alumnes del Cicle Superior d'Imatge de l'IES Veles e Vents del Grau de Gandia.