dimarts, 15 de novembre del 2016

Tuactes i rebomboris almogàvers amb el Grup Harca


La paraula tuacte té el sentit de tràfec accelerat, quasi de desordre momentani, de guirigall.
Rebombori és el soroll que mou una colla.

Pintura de Luis Sanus
Jornada ben nutritiva la que vam viure a Alcoi el 12 de novembre amb el Grup Harca integrat pels mediavalistes Vicent Baydal, Ferran Esquilache i Frederic Aparisi. Anàrem convidats per Luis Sanus Pastor, capità cristià 2017, que pertany a la filà Almogàvers, més coneguda com la llanganya (malnom del fundador, Josep Blanes, que tenia problemes al lacrimal d'un ull). El tuacte va començar amb un dinar delicatessen al recomanabilíssim restaurant l'Amagatall de Tota que regenta un gran xef: Jorge Sanus (vull destacar especialment el "chambi" de pericana, els xipironets en la seua tinta, l'olleta de músic i un deliciós postre cremós basat en el pastís de carn alcoià). Per conéixer la riquesa de la gastronomia de les comarques de l'Alcoià i el Comtat vos recomane el llibre La Cuina de la Serra de Mariola.  
Els cavallers de la capitania, Sanus i els harquers van decidir autonomenar-se el Consell Almogàver, que havent entrat en calor amb les substancioses viandes, van fer una màster class àgil i entenedora al Centre Cultural Mario Silvestre de la ciutat dels ponts.
La xarrada conjunta, articulada en tres conferències amb power point, segons les especialitzacions de cadascun dels historiadors, portava per títol:  conquestes, almogàvers i llauradors en armes a terres valencianes durant l'edat mitjana
 


Ferran Esquilache Martí ens va dissertar sobre els andalusins, la societat indígena musulmana i la seua capacitat defensiva. A penes sabem res de com era la societat andalusina que existia en temps de la conquesta de Jaume I, però les fonts escrites dels conqueridors donen informació important per a conéixer-la. 


Vicent Baydal
amb l'epígraf, La fúria almogàver. La trepidant història d’uns guerrers medievals ens va introduir en l'apassionant i cruenta vida dels almogàvers. També ens va descriure la seua capacitat defensiva que fonamenta per què la conquesta cristiana era inevitable. Estos mercenaris medievals són un mite del nostre imaginari col·lectiu, però la veritat és que a penes quasi ningú coneix la seua història completa. Baydal va realitzar un ràpid repàs a l'inici, desenvolupament i final de la seua història des de les conquestes ibèriques fins a Constantinoble i com es va recuperar la seua memòria en època contemporània.


Frederic Aparisi Romero ens va sorprendre amb el seu enraonament sobre els llauradors en armes. L'ús i tinença d’armament entre els camperols valencians de l’edat mitjana. Tot i que ens puga confondre, les cases agrícoles valencians de l’edat mitjana estaven plenes d’armes i objectes bèl·lics. Al costat dels instruments agraris trobem no només escuts, cervelleres i peces defensives, sinó també armes ofensives, com ballestes i espases. L’ús d’aquelles armes, en tot cas, era més bé limitat. Aparisi ens va explicar per què les guardaven i quina utilitat tenien.
FER HARCA És un crit de guerra documentat històricament en avalots valencians: harca! harca! Amb el temps, fer harca va adquirir un sentit molt concret, el de llançar-se pedres entre bàndols de jóvens, però nosaltres ens quedem amb l'origen del mot, que correspon al d’un grup de gent que es reuneix en colla per fer aldarull. L'esperit de l'expressió és el que aplega als tres investigadors valencians dedicats a la història medieval: fer junts coses relacionades amb les seues recerques; fer, tots plegats, una mica de rebombori. En la conferència van fer com en els seus llibres: apropar la història medieval valenciana a la gent d’una manera entretinguda.
Els historiadors del Grup Harca són autors dels exitosos llibres Fer Harca. Històries medievals valencianes i Fer Harca 2. Més històriesmedievals valencianes, així com també Els valencians, des de quan són valencians de Vicent Baydal amb qui vaig col.laborar en un vídeo explicatiu sobre l'origen de la nostra identitat que es va fer viral a les xarxes socials amb més de 100.000 visites. Una altra mostra de com la seua saviesa pot arribar a la gent amb píndoles didàctiques, en este cas radiofòniques, la tenim en este muntatge sonor realitzat en el programa El Mural.
Històries medievals valencianes de Llibres de la Drassana és un conjunt de textos, que amb una gran capacitat divulgativa, ens acosten un bon grapat d’històries sorprenents com per exemple:
-¿Per quina raó l’arròs està tan present en la gastronomia valenciana?
-¿Per què era tan famós el bordell medieval de la ciutat de València?
-¿Què ens dugueren els almogàvers de la Grècia medieval?
-¿Què passà l’endemà de l’expulsió dels moriscos? 
 Es tracta d'un viatge fascinant i captivador per la València medieval. 

Capitania i cultura: Luis Sanus aprofita el seu any de capitania almogàver per divulgar la nostra història i cultura. L'amfitrió del tuacte harquer és una persona extremadament sensible a la creació. No debades, el seu ofici i formació és el d'artista plàstic. Fins a la celebració de la trilogia festera alcoiana, este capità amb ànima de poeta, té previst realitzar un seguit d'activitats culturals que potencien la música i les arts en general. Ara mateix podeu gaudir de l'exposició Intrafesta al MAF, Museu Alcoià de la Festa.  
El rebombori final va arribar quan els cavallers del capità li van regalar a un emocionat Sanus l'obra El adalid almogávar, de l'escriptor sevillà Joaquín Guichot. Esta va ser la segona novel·la històrica dedicada al tema almogàver, amb una primera edició a Sevilla de l'any 1859 i una segona a Barcelona i Madrid, de 1864, que és la que té Luis entre les mans. Com a particularitat, conté uns magnífics gravats sobre els principals protagonistes de l'expedició almogàver i presenta una visió romàntica i orientalista d'aquella aventura, en la qual, fins i tot apareix un almogàver musulmà amb el nom d'Alazarch, tot recordant el nostre Al-Azraq, mort en la Batalla d'Alcoi.


Amb el bram Harca, harca! i Desperta ferro! (un dels crits que entonaven els soldats almogàvers abans de llançar-se a la batalla) el tuacte i el rebombori van arribar al final amb un assaig apoteòsic a la filà. Sort que els almogàvers alcoians del segle XXI estan fets d'una pasta noble i pacífica basada en un esperit de germanor que ens assossega. A tots ells els dedique la banda sonora d'este text: el disc  Tuactes i Rebomboris del grup de Puçol (l'Horta Nord) Mox amb el qual van aconseguir, el 2015, dos Premis de la Música Ovidi Montllor.