Un llibre lliure

Tinc a la tauleta de nit un llibre ben curiós que m’ha fet arribar el seu autor, Nicolau Colomar i Lloret.  El puc obrir i tancar quan em vinga de gust sense haver de seguir cap fil conductor concret.  M’agrada jugar a llegir-lo a l’atzar. Un dia comence la lectura des del final i l’acabe en l’inici; un altre el destape i desplegue les seues pàgines com si fóra un ventall, aleshores romanc uns minuts en un full i hi reflexione.  És com posar-me una cançó que m’abelleix escoltar i, si m’agrada molt, la punxe en bucle fins a la desesperació. O a l’inrevés, quan la música no em fa el pes, l‘aparque per a una altra ocasió o no la torne a escoltar durant molt de temps. Doncs el Llibre d’afirmacions i preguntes té això. El lector és lliure de fer-lo seu quan li plaga o deixar-lo en la prestatgeria per a un altre moment en què emocionalment es trobe amb alé per comprometre’s-hi.

  

Dispose de material per a uns quants mesos o anys perquè les 465 pàgines de l'obra contenen més de 2.000 raonaments, idees o interrogants que potser, tu, jo i aquell, ens hem plantejat alguna vegada però no les hem escrites en cap paper. Tal com ha ressenyat l’editorial DENES: estem davant d’un univers de pensaments sobre totes les existències. 

 

L'objectiu bàsic del pensament és dotar de significat la relació entre el món exterior i un mateix, interpretant la informació i els fets que ens envolten. A més, la llengua que empra l’escriptor també determina fortament el nostre pensament com a comunitat lingüística que som. Segons la hipòtesi de Sapir-Whorf, antropòleg nordamericà, cada llengua concep el món d'una determinada manera. No es percep allò que queda fora de l'abast del llenguatge. Per això, dues persones poden veure un color amb diferents tonalitats o dos colors diferents segons la llengua que usa, malgrat que el fet físic siga idèntic. Nicolau ens mostra, en les seues afirmacions, unes connotacions úniques per al nostre lèxic. I aquest punt també és un al.licient.

Els seus enunciats són breus i, tanmateix, intensos. Raó per la qual, cal agafar-s’ho amb calma. Diguem-ne que, en lloc d’empassar-me una pastilla per la gola amb un got d’aigua, em prenc una píndola de pensament, a poc a poc, obrint el cervell per tal que em desperte alguna neurona adormida. I com que els pensaments no tenen per què seguir cap ordre ni jerarquia, em permet consultar el llibre com una mena de guia crítica que m’impulsa a qüestionar les afirmacions pròpies i alienes i ser més conscient dels prejudicis i/o falsedats acceptades per costum o bé per la comoditat de combregar amb el sistema dominant de creences, particularment, en el context de la vida quotidiana. ENFRONTAMENTS (LLIBRE D´AFIRMACIONS I PREGUNTES) té, per tant, un vessant analític fruit de l’observació i l’experiència del seu autor i un altre d'avaluació subjectiva. Els seus pensaments estan molt lligats a les contradiccions humanes en què vivim.

"Quan més raó tinc, més impotent em sent".

Amén!