dimarts, 13 d’octubre del 2015

“Qui treballa en el sector audiovisual valencià ho fa en precari” (Entrevista al Diari Ara)

DILLUNS, 5 D’OCTUBRE DEL 2015

UN COLOR: El blau de la mar en calma
UN LLIBRE: El retorn de l'hongarès, d'Anna Moner (Bromera)
UN DISC: Atles Enharmònic, d'Arthur Caravan (Música de telers)

Foto: Daniel García Sala
Passió: és una enamorada de la ràdio. Després de més de 20 anys darrere els micròfons de Ràdio 9, un ERO va apagar la seua veu radiofònica. Ara mata el cuc amb el programa
 'El Mural' d'Escola Valenciana que ha sigut guardonat amb un premi Ràdio Associació.

SALVA ALMENAR
(Ara Societat)
El 2 d’octubre va fer 26 anys de l’inici de les emissions de Ràdio 9. Un aniversari de la ràdio pública valen- ciana que es va celebrar amb una emissora emmudida des del 29 de novembre del 2013 per ordre de l’ex-president Alberto Fabra, i que ara està a l’espera que l’actual executiu de la Generalitat trobi la fórmula per tornar a engegar els seus micròfons. Amàlia Garrigós, una de les seves veus més reconegudes, fa autocrítica i dóna les claus per evitar vicis del passat en la nova radiotelevisió que el govern vol impulsar.

Fa quasi 2 anys que el País Valencià no té mitjans públics i sembla que una part dels ciutadans
no els troben a faltar. Ho comprens?

Quan Fabra anuncià l’apagada de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), la societat va reaccionar amb dues manifestacions multitudinàries. També hi ha hagut iniciatives democràtiques i populars com ara la ILP per una radiotelevisió en valencià, que va aconseguir 90.000 firmes en tres mesos. Però és comprensible que ara les cabòries de cada un dels ciutadans siguen les que els afecten directament: si la família arribarà a final de mes, si s’aturaran les llistes d’espera per rebre una intervenció mèdica, si el fill dependent percebrà les ajudes... Són tantes les amputacions socials que barren la possibilitat d’una vida digna en aquest país! Estem enfitats de tanta ignomínia, i el que troba a faltar la ciutadania són persones competents que sàpiguen gestionar els seus impostos amb decència i honestedat, i aquesta demanda també val per al servei públic de ràdio i televisió del futur.

¿Els extreballadors heu pres consciència de les errades comeses i que amb el temps van
allunyar Canal 9 i Ràdio 9 de la societat?

Dins de la casa hi havia un bon grapat de companys que es negaven a fer certes coses i eren arraconats. Els treballadors que tenien responsabilitats en els continguts són els que han de prendre consciència. Cal no oblidar que el col·lectiu de periodistes, guionistes i presentadors de la ràdio i de la tele eren un 20% del gruix de la plantilla, mentre que al voltant del 80% restant eren tècnics d’imatge i so, lingüistes, personal administratiu o dels departaments dels serveis econòmics i jurídics entre d’altres. La ràdio i la televisió no només és un contenidor d’informació, sinó també de producció de programes, una àrea en què hi havia molta gent treballant dignament. ¿Calia fer autocrítica? Doncs sí. ¿Se n’ha fet suficient i públicament? Probablement no. Personalment, l’única cosa que no tornaria a fer és presentar el programa que feia el seguiment del juí de l’assassinat de les xiquetes d’Alcàsser. Va ser el 1997 i va durar només dos mesos, però va ser una experiència suficientment negativa per decidir no tornar a fer televisió en aquelles condicions. La meua trajectòria l’he desenvolupada en la ràdio on sempre m’he pres molt seriosament la funció de servei públic i la promoció dels nostres creadors de cultura. En la ràdio he conreat l’ofici. El producte passava directament per les meues mans i em botava les directrius del comissari polític quan considerava que els seus arguments no eren professionals.

Quin creus que seria el millor model a seguir per a la nova radiotelevisió: reobrir RTVV o fer-ne una
 des de zero?

¿Des de zero vol dir que no es farà servir l’edifici de TVV a Burjassot?
¿Que es prescindirà de la xarxa pública de repetidors? ¿Que no es gastaran els milers d’arxius de documentació existents? Si és així, no. Però si fer taula rasa significa construir un nou marc jurídic que encuirasse les regles bàsiques del joc democràtic en un mitjà de comunicació públic, que li pose veda a la possibilitat d’endeutar-se i que assegure ser el motor del sector audiovisual valencià, aleshores sí: des de zero. El millor model seria el que costara menys al contribuent. I el més just, el que reparara el dany dels treballadors acomiadats a la força i no per causes econòmiques.

¿Entens que hi haja gent que crega que el nou govern no està fent tot el possible per reobrir Canal 9?

El tancament va ser una decisió política i, per tant, la reobertura també ho hauria de ser. Crec que falta claredat sobre el que vol fer el govern i hi ha massa referències a les complicacions legals que, d’altra banda, ja coneixien en l’oposició quan parlaven de la reobertura. Això pot generar dubtes.

Al marge dels mitjans públics, ¿quina anàlisi fas del panorama comunicatiu del país?

La situació és crítica. El 90% dels treballadors del sector audiovisual del país estan en l’atur i si treballen és en precari. No hi ha ràdio ni televisió pública d’àmbit territorial, ni TV3 ni Catalunya Ràdio i el 70% de les emissores que habiten al dial valencià són pirates. Hi ha 31 llicències de FM pendents d’adjudicar des del 2011. La xarxa d’emissores municipals ha passat de 15 a mitja dotzena i les freqüències de TDT locals estan emetent il·legalment... Hi ha molts reptes de futur: la reciprocitat entre radiotelevisions catalanoparlants, la creació d’una agència pública de notícies, la creació i aprofitament de sinergies entre els canals locals i l’autonòmic... Haurem de bastir l’edifici des dels fonaments, però, per poc que es faça, si s’actua de manera intel·ligent, el sistema comunicatiu valencià millorarà.

dissabte, 3 d’octubre del 2015

EL MURAL 15: Elogi de la ràdio





Enllaç al programa sencer:

Enllaç al PODCAST:


El 26é aniversari de Ràdio 9 és  una bona raó per fer-nos preguntes i analitzar la situació actual de l’espectre radioelèctric a casa nostra. La dificultat d’aconseguir llicències legals en freqüència modulada fa que el dial valencià estiga farcit de canals ‘pirates’ que ocupen el 70% de l’espai. Com es reordenarà aquest  desori? Quin serà el futur de la ràdio?  I de la ràdio en valencià? Diverses veus plantegen un nou model: la ràdio municipal associada a l’autonòmica; un canal mixt, generalista i temàtic, amb la col.laboració de les universitats i la participació efectiva de la ciutadania.

El Mural d’Escola Valenciana commemora el 26é aniversari del naixement de l’emmudida ràdio autonòmica, Ràdio 9, que començava a caminar oficialment el 2 d’octubre del 1989. Compliria ara 26 anys.

A propòsit d’aquesta efemèride, El Mural fa un monogràfic dedicat a la ràdio reivindicant-la com un mitjà de comunicació amb personalitat pròpia: independent de la televisió i infinitament més barata; funcionant amb la dinàmica de la immediatesa i la proximitat en un hàbitat distint del de la imatge televisiva; generadora d’opinió i posseïdora d’una capacitat de penetració social contundent i indiscutible. L’última onada de l’Estudi General de Mitjans indica que hi ha vora 26 milions d’oients a tot l’estat. Aquesta xifra palesa que més del 50% de la població sintonitza una emissora de ràdio. Els canals d’àmbit autonòmic, Catalunya Ràdio, la ràdio privada RAC1, Ràdio Euskadi, Canal Sur Ràdio, i Radio Galega assoleixen els primers llocs dels rànquings d’áudiència als seus territoris. Això vol dir que han sabut desenvolupar un model de difusió específic i característic i que els continguts connecten indubtablement amb els ciutadans. Diverses veus dibuixen en El Mural possibles models de radiodifusió pública valenciana on la idea de la ràdio municipal associada a l’autonòmica pren força.

Es tracta d’una mostra de l’estat de salut actual del dial valencià des de diferents vessants: el paper  dinamitzador dels canals municipals que ofereixen informació propera i en valencià; la funció social de les emissores comunitàries i culturals sense ànim de lucre; el concepte d’innovació que es planteja des de les universitats; El desordre que resideix a l’espectre radioelèctric amb un 70% d’emissores il.legals mentre hi ha 31 llicències pendents de ser adjudicades des del 2011 i la impossibilitat d’aconseguir llicències legals en freqüència modulada des de l’any 2006,- última data en què el Ministeri d’Indústria va fer una planificació de concessions d’emissores de radiodifusió sonora al País Valencià-.

En la segona part de l’Elogi de la ràdio, El Mural fa un repàs històric de l’ús del valencià en aquest mitjà amb il.lustracions sonores de la fonoteca de la Universitat d’Alacant i li ret homenatge als pioners de la ràdio en la nostra llengua (Josep LLuís Bausset, Vicent Pitarch, Toni Mestre i Pere Miquel Campos). Un treball encomanat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.i emés en directe al Palau de Colomina del Cap i Casal, l’estiu de 2013.

Des que va náixer Ràdio 9  hi ha13 freqüències situades estratègicament per a tindre una cobertura potent al 100% arreu de tot el territori; 3 centres emissors principals i una desena de reemissors. Tota aquesta xarxa pública de comunicació sonora està en desús des que poc abans de les 00h del 29 de novembre  de 2013 l’empresa de comunicació Abertis apagara el senyal del primer canal autonòmic, Ràdio 9, executant les ordres del president Alberto Fabra.

És hora de revisar i bastir, de manera operativa, un nou sistema audiovisual on la ràdio ha de ser tinguda molt en compte. Cal visualitzar el territori i les gents que hi viuen. Comarcalitzar la ràdio per entendre’ns com una realitat política, social, cultural i lingüística singular.