Bandera negra

Text escrit per al quadern de bitàcola del disc 'Desperta Ferro' d'Arrap.

Des que patírem el colp d’estat mediàtic el 29N de 2013, el nostre poble sofreix una orfandat comunicativa inèdita en la història de les democràcies. No hi ha cap territori europeu amb dos milions de parlants d’una llengua autòctona i oficial (i molts més que l’entenen) que no tinga al seu abast uns mitjans de comunicació propis. Tampoc no hi ha cap comunitat autònoma de l’estat espanyol que no dispose, en el comandament a distància de la televisió o el dial de la ràdio, d’un canal territorial que els vertebre. Nosaltres som els pioners. 

La llengua, a banda del seu valor simbòlic i identitari, és un mercat. Ara per ara el sector audiovisual està destruït amb un 92 per cent de desocupació. Estic d’acord amb el sociòleg Toni Mollà (autor de La desconnexió valenciana i coautor de Reset RTVV) quan assenyala que “el català demogràficament és una llengua molt semblant a les nòrdiques, al suec, el finès o el noruec. Hauríem de copiar les seues polítiques lingüístiques, que són també polítiques culturals i industrials. És una equivocació econòmica no plantejar-les conjuntament entre les televisions de Catalunya, les Illes Balears, Andorra i el País Valencià. Si férem això, econòmicament seríem una comunitat lingüística molt potent. En un país com Noruega, les indústries de la cultura en general ocupen al voltant del 5 % del PIB. Al País Valencià no arriba ni al 0,5 %, i perquè qualsevol sector econòmic tinga un cert impacte sobre l'estructura productiva del país, ha d'estar al voltant del 4 o 5 %.”. Una ràdio i una televisió públiques han de ser el motor que genere eixa indústria cultural, on els músics tindrien la presència i la visibilitat que els pertoca. Els creadors musicals són eixos gran oblidats mediàticament, menystinguts i boicotejats massa vegades per aquelles institucions que haurien d’oferir mecenatges i col·laboracions estables per a dur a terme els seus projectes.

En aquests moments em sent una pirata dels mitjans de comunicació valencians. Porte bandera negra com un símbol de la negació del poder que sap ensinistrar en el maneig de les armes, eixos artefactes que limiten el coneixement del poble i censuren la llibertat d’expressió. Desplegue la bandera negra perquè és la contrària de la blanca, que mostra rendició. Si no fóra així, no podria formar part de la tripulació que conforma el vaixell del valor i de l’esforç d’Arrap. El balafiament dels euros públics, l’obscena corrupció que ens envaeix, la destrucció devastadora del paisatge i les constants retallades de drets i llibertats que s’entesten a ofegar-nos, ens arrosseguen vers la tramuntana solcant per mars braves plenes de turbulències. És moment de despertar de l’anestèsia i esgarrapar la nostra dignitat. Agafar-nos fortament a la cultura i l’educació. Aferrar-nos a la memòria i la justícia. Com va escriure el músic Jordi Savall en una carta al Ministeri de Cultura en què renunciava al Premi Nacional de la Música, “La ignorància i l'amnèsia són la fi de tota civilització perquè sense educació no hi ha art i sense memòria no hi ha justícia.” Que aquest document quede ben segellat en el quadern de bitàcola d’Arrap. Preserveu-lo de les inclemències del temps. Naveguem amb un rumb clar per alterar l’estat de l’atmosfera que atempta contra la nostra intel·ligència. Cerquem els vents serens de mestral que ens són favorables per construir un nou futur. Eixe futur no està massa llunyà. L’albirem a l’horitzó!