dijous, 28 de maig de 2015

Cremona: educant en la resiliència.


Article publicat al diari digital La Veu i al llibre col.lectiu: 365 dies al crit de: el Cremona no es tanca.
M’agrada pensar que el CEIP Ciutat Cremona porta el nom de la capital mundial dels luthiers on la família Stradivari va fabricar en el segle XVII dos-mil violins, dels quals hui només en resten set-cents. Alaquàs (l’Horta) està agermanada amb aquesta ciutat de la regió italiana de Llombardia. I com uns lutiers que elaboren artesanalment instruments de corda fregada molt cars d’aconseguir en aquest món d’indústria en sèrie i homogeneïtzada, se’ns presenten, amb grans dosis de tenacitat, els pares, les mares i els mestres d’aquesta maltractada escola. La comunitat educativa, amb un gran sentit de la responsabilitat, posa a disposició dels xiquets un seguit d’eines positives que els ajuden a la formació amb un alt nivell de fortalesa perquè puguen fer front als problemes que pateixen i els brinden comprensió, optimisme, bon humor, afecte i confiança en ells mateixos. Tots els pares hauríem de ser conscients que si els nostres fills cultiven l’autoestima es transformaran en adults amb enteresa. Eixa és la lliçó magistral que El Cremona ha donat a tota la societat. La capacitat d’educar en la resiliència: aptitud que posseeix l’individu front a les adversitats per a mantindre’s en lluita amb una disposició positiva i amb accions que permeten avançar en contra de la corrent i superar-les. 
Les famílies es veuen abocades a pressionar els fills perquè puguen assolir bons resultats acadèmics i pel camí van deixant-se de banda valors com la col·laboració i la solidaritat. Les circumstàncies difícils permeten desenvolupar recursos que, potser, es trobaven latents i que es posen a prova en situacions de fort i prolongat estrès. El Cremona porta un any de combat frenètic davant la certesa que la supressió de l’única unitat de 3 anys amb què comptava farà desaparéixer el centre. Una decisió presa de manera unilateral per la Conselleria d’Educació que obliga a 20 famílies a portar els seus fills a col·legis diferents, separa els germans i massifica les aules d’altres centres de la localitat d’Alaquàs. Inicialment, eren 34 les famílies que desitjaven que els seus fills es formaren en el Cremona, però la incertesa i el soroll del govern valencià va aconseguir pressionar-les, confondre-les i reduir-les a 20. Quan escoltem el seu crit de guerra “Tots som Cremona” sentim que no es tracta d’un fet aïllat. Les polítiques basades en retallades no solament estan posant en perill la supervivència d’aquest centre, sinó també la qualitat educativa i l’oferta d’ensenyament públic que es veurà seriosament afectada a mitjà i llarg termini.
M’agrada l’accepció del mot arranjament en el camp de la creació musical: Una composició pot veure's modificada en la instrumentació, el tempo, l'harmonia, la tonalitat... Però mai no varia la melodia original. Sinònims del verb arranjar són: arreglar, col·locar, netejar, condicionar, disposar, ordenar... Una vegada més, els valencians hem comprovat com el partit en el govern vol despistar la ciutadania emprant un eufemisme obscè. Quan la Conselleria d'Educació diu que porta a terme una política d'arranjament escolar, allò que vol dir és l’antònim: elimina, suprimeix, descarta, exclou, aboleix, extingeix o extermina. El PP demostra amb fets consumats que el millor servei públic és aquell que donen les empreses privades. Ara per ara, en el  procés de desarranjament escolar s’han eliminat més de 150 aules d’Infantil – la major part de línia en valencià-, s’han destruït més de 200 treballs estables de professors i s’ha condemnat a 5 escoles públiques a tancar el pany mentre augmenta l’oferta d’aules privades subvencionades en aquesta primera fase educativa i es financia l’ensenyament concertat amb gairebé el 23% del pressupost destinat a educació en 2014. Com sona ara la música distorsionada del president Fabra justificant la liquidació de RTVV un any després de l’apagada? La lletra embolicada de la cançó era (i és) que amb els diners del servei públic audiovisual podrien construir 57 noves escoles i 60 centres de salut… Per què el PP s’encabota a enfrontar drets que ens pertanyen a tots els ciutadans? Per què ens taral·lareja la mateixa tornada? Per què hem de triar entre educació, sanitat, serveis socials o el dret a la informació en mitjans de comunicació propis? Ara ja sabem quins col·legis vol crear: els privats, a base de subvencions i de regalar sòl públic. El mateix model l’apliquen a consciència i sense dubtar-ho en l’àmbit sanitari o en l’estructura comunicativa.

La melodia del Cremona té uns altres ritmes que es basen en l’elasticitat de l’esperit humà. Canten i ballen amb una màxima que els guia: Els somnis canviaran el destí de les persones. No ens hem de rendir.’ I graven un lipdub i organitzen sessions de teatre, cantajocs, contacontes i concerts amb el suport d’actors i músics destacats. La comunitat educativa va romandre reclosa per torns dins l’escola durant cent dies amb les seues cent nits dormint al gimnàs o a la biblioteca i es convertiren en artistes, en portaveus, en escriptors, en pintors o en cuiners perquè els seus fills visqueren la lluita com una festa. Han sabut desenvolupar l’habilitat de ressorgir des de la injustícia, recuperar-se i treballar una vida productiva i creativa organitzant un gran nombre d’activitats, assemblees, reunions i acampades a les portes de la Conselleria. L’Associació de Pares i Mares d’aquesta escola pública ha teixit una malla admirable d’autogestió i organització. El lema 'Tots som Cremona' i el color taronja de les peces de roba que llueixen, han esdevingut tot un símbol de resiliència social o grupal que ha aconseguit aglutinar sectors ben diversos: partits polítics, sindicats i col·lectius socials. L’AMPA del Cremona ha format estructures de cohesió, de pertinença, d'identitat i de supervivència participant activament en altres mobilitzacions i solidaritzant-se amb altres causes. Han viatjat a Madrid a les Marxes de la Dignitat; s’han unit a les protestes de l'1 de Maig i han estat al costat de les persones afectades per la llei de dependència, contra la violència de gènere, aturats i sanitaris. 

M’agrada consultar la cromoteràpia. El taronja és el color predominant del segon xacra, el nostre segon centre energètic. Ací es troba la capacitat de concentració, atenció i creativitat. Proporciona el sentit de la bellesa, de l'art, de l'estètica i de l'apreciació per les noves experiències. Si visiteu l’interior dels pavellons i les aules prefabricades del Cremona veureu com d’atractiu resulta passejar pels seus passadissos. El professorat i l'alumnat ha creat el seu propi univers amb dibuixos on apareixen escenes bucòliques de contes clàssics i colors de fantasia que evoquen l’amor per la natura. La seua visió estimula la ment, renova la il·lusió i és el perfecte antidepressiu. Cada vegada que m‘he trobat amb el nucli del Cremona en una mobilització per l’educació pública, en les Trobades d’Escola Valenciana, en el tancament dins l’edifici de la Conselleria d’Educació o en algun dels 100 dies de convivència als pavellons, han rebut l’aplaudiment i l’ovació de la gent. Eixes persones que llueixen el taronja són bellugadisses, els agrada somriure i fan que els altres també somriguen. Ho vaig veure i viure amb molta emoció durant l’enregistrament del programa de ràdio El Mural d’Escola Valenciana on férem una tertúlia de xiquets davant dels micròfons. Els alumnes d’edats compreses entre els sis i els onze anys mostraven una gran lucidesa en l’actitud i una sorprenent maduresa en els raonaments. Tan menuts i ja coneixen el significat de la paraula injustícia. Ells van ser testimoni  de l'acte de rebel·lió pacífica dels seus progenitors contra la decisió de la Conselleria d'Educació de suprimir l'única aula de tres anys portant els més petits a l'escola. Els ulls d’uns xiquets que van estrenar el nou curs amb la presència dels agents de policia que van treure del centre els docents voluntaris i els pares. Tan infantils i ja se senten orgullosos d’unes mobilitzacions de les quals també en formen part. Xiquets i xiquetes que relaten com reben les classes en pavellons prefabricats i com, malgrat que els hagen desallotjat per la pluja en diverses ocasions, que l’aigua haja fet malbé els seus llibres, que hagen entrat lladres o que un sostre de l’aula se l’haja emportat el vent… Malgrat eixes situacions de risc, ells i elles et diuen amb un somriure que això no vol dir que aprenguen menys que altres xiquets instal·lats en un edifici de rajola amb més comoditats. Aquests infants resilients han aprés a sentir bé que és tan important com aprendre a pensar bé. D’això se'n diu ‘intel·ligència emocional.’

En la seua lluita el Cremona ha arribat fins a Brussel·les. L’alumnat assisteix a classe en barracons des de fa 8 anys i no disposa d'instal·lacions adequades per al desenvolupament del seu aprenentatge. A través d’una pregunta parlamentària conjunta, els eurodiputats de PSPV, EU, Compromís, Podemos i Esquerra Republicana van mostrar la seua preocupació per la integritat física dels xiquets, així com la vulneració del dret bàsic a l'educació en un entorn en condicions òptimes. L’escola està inclosa en el pla ‘Crea Escola’ que el Banc Europeu d’Inversions (BEI) ha contribuït a finançar amb un total de 800 milions d’euros amb l’objectiu de millorar centres educatius del País Valencià i eliminar les aules prefabricades. On estan els diners que havien de fer possible que els alumnes feren vida escolar normal en un edifici de nova construcció?


Tot i que, fins el moment, els resultats estan en contra del Cremona amb la denegació de la Conselleria i la ratificació de la supressió de la unitat d’Infantil per part del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, les diverses forces polítiques de l’oposició amb representació parlamentària han explicitat que, si hi ha una renovació de govern en maig de 2015, recuperaran aquesta escola. A hores d’ara, els pares i mares no pensen en la derrota i continuen tenint un comportament exemplar per un propòsit significatiu en la vida i, sobretot, la creença que amb les seues accions, poden influir en allò que succeeix al seu voltant.

dijous, 7 de maig de 2015

El Mural 11. Premi a Millor Programa d'Innovació 2015


La basa de la ràdio és la imaginació i la creativitat: el talent que cal perquè tots veiem imatges del que se’ns explica amb paraules. D’una forma molt concreta, aquest talent es focalitza en la ràdio d’Escola Valenciana. La imatge de rigorositat i de professionalitat en ràdio es demostra amb El Mural.” (Jordi Margarit, president de Ràdio Associació) 

 Amb el lema ‘referència i compromís’, els Premis Ràdio Associació han distingit El Mural d’Escola Valenciana amb el reconeixement de Millor Programa d’Innovació 2015 per ‘combinar l'emissió en ràdios locals i internet, tot convertint el buit deixat per la desaparició de la ràdio pública valenciana en una oportunitat innovadora de presentar la realitat social i cultural del País Valencià.’ Un guardó que encoratja a l’equip del Mural i  a tota la família d’Escola Valenciana. Volem posar en valor el treball que realitzen les emissores municipals, lliures i universitàries que difonen aquest producte radiofònic i a totes les publicacions digitals que se’n fan ressò. Sense totes eixes complicitats que arrapen audiència en el dial valencià, El Mural no tindria cap sentit. A tots ells, el nostre agraïment.

Aquesta nova edició radiofònica, arranca amb les tres dècades de les Trobades d’escoles en valencià. Ens capbussem en la tesi doctoral del periodista i escriptor Francesc Viadel: ‘Educació, llengua i comunicació al País Valencià (1962-2011).
Ens preguntem des de quan els valencians, ens fem dir així, valencians. L’Historiador Vicent Baydal, autor de ‘Vent de Cabylia’ (Llibres de la Drassana) té la resposta.
El País Valencià deixa de rebre prop de 8.000 milions d’euros a l’any per l’infrafinançament que patim des de fa dècades. Si el diagnòstic està clar i el comparteixen  els polítics de tots els colors, què és el que falla? El tècnic de l’Institut d’Investigacions Econòmiques ens dóna algunes claus en l’obra ‘El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari” (Bromera).
El químic castellonenc, Avelino Corma, Premi Príncep d’Astúries d’investigació científica i tècnica pinta amb la seua saviesa El Mural i ens fa la diagnosi de l’estat del científics a casa nostra. Corma ha convertit l’Institut de Tecnologia Química de València en un refugi per a joves investigadors.
Hugo Mas també és científic, especialista en plagues d’insectes, però a més, té un gran talent per a la música i ens presenta el seu darrer treball Pentàpolis.
El Mural celebra els 20 anys de Vilaweb, el diari digital degà a Europa, amb el seu director Vicent Partal; l’editor de Vilaweb Ontinyent, Pep Albinyana; la periodista Mar Iglesias qui ha estudiat en profunditat el model de periodisme per a la xarxa que ofereix Vilaweb en una tesi guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat d’AlacantI; i l’investigador de referència de la comunicació en català, el professor Josep Gifreu. El Mural El Mural convida als oients a participar de la campanya ‘Agermana’t amb La Veu’. El diari del País Valencià en línia que ha fet dos anys.
El moviment de les muixerangues al País Valencià va en augment. Cada vegada en naixen més i estan presents en els actes cívics i reivindicatius de la base social. És el cas de la Jove Muixeranga de València que es presenta en El Mural amb els valors que la sostenen: la confiança, el treball en equip i la solidaritat. Tota una metàfora de com voldríem construir la societat del present i del futur.
Què ens passa valencians? És el documentari dirigit Per David Valls. La protagonista, l'alemanya Alina Moser, viatja pel País Valencià amb bicicleta perquè vol saber quins mitjans de comunicació escrits en valencià es poden trobar, quina és la situació de la llengua a l'escola i a la cultura i què en pensen els ciutadans. David i Alina parlen de la seua experiència per terres valencianes en El Mural.
  
La cirereta musical la posa Tardor amb el seu darrer treball ‘La ciutat invisible.’
Seguirem fent Mural fins que albirem una llum en l’horitzó i puguem ser un poble normal amb els seus mitjans de comunicació públics en llengua pròpia.

Enllaç al programa sencer:


Enllaç al PODCAST. Pots escoltar el programa per fragments.
http://www.ivoox.com/podcast-mural-d-escola-valenciana_sq_f1119010_1.html


 Podeu escoltar les veus que han passat per tots els programes clicant ací http://www.ivoox.com/podcast-mural-d-escola-valenciana_sq_f1119010_1.html

dilluns, 4 de maig de 2015

Cobertura informativa Premi a Millor Programa d'Innovació 2015 de Ràdio Associació per El Mural d'Escola Valenciana

El Mural d'Escola Valenciana ha estat guardonat amb el premi a millor programa d'innovació de la 15a edició del premis ràdio associació de Catalunya. 

Els Premis Ràdio Associació, creats l’any 2000 amb ànim de continuïtat per la Societat Cooperativa Ràdio Associació de Catalunya, tenen la intenció de distingir i premiar els professionals de la ràdio en català i els millors programes del darrer any.

Podeu escoltar les veus que han passat pel programa ací http://www.ivoox.com/podcast-mural-d-escola-valenciana_sq_f1119010_1.html











  
 Vídeo de l’acte de lliurament del guardó. Minut 10:30
https://www.youtube.com/watch?v=rk8j7Aks_pE

Vilaweb 1
http://www.vilaweb.cat/noticia/4267522/20150428/mural-descola-valenciana-guardonats-premis-radio-associacio-2015.html

Vilaweb 2
http://www.vilaweb.cat/noticia/4272095/20150501/radio-celebra-exit-premis-radio-associacio.html

Ara
http://www.ara.cat/media/RAC1-Radio-Associacio-millor-programa_0_1347465397.html

Ràdio Terra
http://www.ivoox.com/barcelona-premi-radio-associacio-per-el-mural-audios-mp3_rf_4428729_1.html

Rac 1: Entrevista a Amàlia Garrigós
http://www.rac1.org/laprimerapedra/2015/05/03/amalia-garrigos-la-radio-continua-sent-el-mitja-de-comunicacio-mes-calid-i-proxim/

Rac1
http://www.rac1.org/blog/noticies/rac1/el-mon-a-rac1-jaume-nolla-i-jordi-beltran-guardonats-amb-els-premis-radio-associacio-de-catalunya/

La Veu del País Valencià 1
http://www.laveupv.com/noticia/14042/el-mural-premi-millor-programa-dinnovacio-2015

La Veu del País Valencià 2
http://www.laveupv.com/noticia/14083/amalia-garrigos-recull-el-premi-radio-associacio-2015-pel-programa-el-mural

El Punt Avui 1
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/849048-radio-associacio-de-catalunya-premia-lel-muralr-descola-valenciana.html

La Vanguardia 1
http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150428/54430903661/el-mon-a-rac1-josep-capella-de-tv3-el-mural-d-escola-valenciana-i-jaume-nolla-premis-radio.html

La Vanguardia 2
http://www.lavanguardia.com/vida/20150430/54430965285/jaume-nolla-recoge-hoy-el-premio-radio-associacio-como-mejor-profesional.html

La Vanguardia 3
http://www.lavanguardia.com/comunicacion/20150428/54430262970/el-mon-a-rac1-jaume-nolla-jordi-beltran-premios-radio-asociacio-de-catalun.html

Abc
http://agencias.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1855976

Comunicació21
http://comunicacio21.cat/noticies-comunicacio21/110734-radio-associacio-premia-jaume-nolla-el-mon-a-rac1-i-josep-capella

Notinet
http://comunicacio21.cat/noticies-comunicacio21/110734-radio-associacio-premia-jaume-nolla-el-mon-a-rac1-i-josep-capella