dissabte, 20 de desembre de 2014

Pilotes i nadales


dissabte, 6 de desembre de 2014

El Mural 6: L'escola que volem


El 4 de desembre és el Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià. 

Una data marcada al calendari per Escola Valenciana i una vintena d’entitats, sindicats i partits polítics que elaboren un informe anual de vulneració de drets lingüístics individuals i col·lectius. La plataforma PDL-PV també ofereix assessorament jurídic i un protocol d’actuacions davant les vulneracions dels drets lingüístics en l’àmbit privat i públic.

Escola Valenciana està conformada per una trentena d’associacions, amb un Voluntariat pel Valencià, que bona falta li faria a més d’un Honorable i amb projectes com  els Premis literaris Sambori. Justament la sisena edició d’El Mural dóna vida als personatges del conte ‘Plutonet i el Big Bang’, Premi Sambori de País 2013.

Escola Valenciana és una plataforma de promoció per als creadors musicals amb la Gira i el festival Feslloch. En El Mural escoltem algunes novetats discogràfiques com ‘Tempestes vénen del sud’, de Zoo i ‘L’home llop’, de Gener.
L’entitat té també un projecte de pel·lícules en valencià per a l’alumnat, el ‘Cinema a l’Escola’. Iniciatives que són, tot plegat, multitud d’accions i activitats per tal de difondre i gaudir d’un idioma oficial que cal defensar davant del menyspreu que rep des de les institucions. Per totes estes raons, La prestigiosa organització Linguapax Internacional, creada per la UNESCO i dedicada a la protecció lingüística mundial, li ha atorgat el Premi Internacional Linguapax 2014 a Escola Valenciana. El Mural recull les declaracions de la presidenta de Linguapax, Carme Arenas, i la veu del doctor Fernand de Varennes, referent mundial en drets lingüístics.

‘L’escola que volem’ és el lema de les Trobades 2015. L’armadura d’eixa escola forma part d’un document que l’entitat presentarà als partits polítics al mes de febrer per tal de potenciar una Llei educativa que recupere i millore les bases de l’educació pública. El president de l’entitat, Vicent Moreno, ho anuncia en esta remesa radiofònica on també s’expressen els guardonats d’enguany en la XII Nit d’Escola Valenciana. Reconeixements a persones i col·lectius que són exemple de promoció i ús social de la nostra llengua: la mestra i escriptora Carme Miquel, la Xarxa Vives Universitat, El CEIP Ciutat de Cremona d’Alaquàs i Pep Gimeno, Botifarra. Este recopilador de cançons ens presenta el seu disc de nadal.

El Mural dóna veu al músic i activista cultural, Francesc Burgos, qui juntament amb altres valents, ha recuperat un espai emblemàtic de la Safor, El Teatre del Raval de Gandia.

I, atenció! Fem un viatge a una de les més belles formes de transmissió de la cultura dels pobles: la cançó improvisada. Deixeu-vos dur pels melismes dels valencians Josep Aparicio ‘Apa’ i Trini Carballo, acompanyats a cau d’orella pel versador Josemi Sánchez. Descobriu amb nosaltres la glosa mallorquina de Mateu Matas ‘Xurí’, el batec que ens arriba des de més enllà del Sènia amb Laia Pedrol i Carles Belda. I com a cirereta, des d’Euskal Erria rebem Maialen Lujanbio, la primera dona que va guanyar el campionat de bertsolaris que en cada convocatòria aplega  més de 14.000 persones.

Sense música açò no seria un programa de ràdio i tenim als millors de la cançó improvisada. El Mural, per tant, està farcit de cant fet a l’instant que esperem que gaudiu amb intensitat.

Enllaç al programa sencer:

Enllaç al PODCAST:

Enllaç a la pàgina de l'ivoox d'Escola Valenciana:

Enllaç a TOTS els àudios de El Mural:

diumenge, 9 de novembre de 2014

El Mural 5. Resetejant RTVV un any després de l'apagada

¨La RTV pública és una ferramenta cívica imprescindible per aconseguir beneficis socials i enfortir l’estat del benestar. Cal fer un RESET ara que està apagada i això esdevé una acció social de primer ordre gràcies a moltes iniciatives democràticopopulars que hi ha en marxa. La nova RTVV ha de ser no només democràticament plural, completament valenciana, inequívocament progressista i moderna, sinó per descomptat, de qualitat. Si no és plenament així, ni la necessitem ni la volem” (Col.lectiu Ricard Blasco. Format per: Josep LLuís Gómez Mompart, Toni Mollà, Mònica Parreño, Manuel S. Jardí i Rafael Xambó. Ells són els autors de l’obra Reset RTVV. Per unes polítiques de comunicació al servei de la societat -Onada Edicions-)
Ha passat un any des que el 28 de novembre de 2013 el Consell va aprovar el tancament de la ràdio i la televisió públiques valencianes. L’endemà, el dia 29, després d’una agonia de dotze hores en què els treballadors feren una programació de resistència fins l’apagada del senyal, el PP va deixar Els valencians orfes de mitjans de comunicació públics en la llengua pròpia. Però emmudir la veu de la ràdio i encegar els ulls de la televisió no és tan fàcil com desconnectar un botó. Les conseqüències sociopolítiques, legals i fins i tot penals que es puguen derivar d’esta actuació són difícils d’avaluar.
El Mural traça els antecedents, dibuixa el present i dissenya el futur d’una nova RTV. Per eixa raó hem donat veu als treballadors, als jupetins rojos, al comité d’empresa, als ciutadans, als professionals que han creat la Mesa Sectorial de l’Audiovisual Valencià (MESAV), a juristes, a tots els grups polítics amb representació parlamentària, a institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o el Consell Valencià de Cultura, a la comissió promotora de la ILP i a un directiu imputat pel cas Gürtel… Perquè la història de RTVV és una muntanya russa de manipulacions, balafiament dels diners públics, casos d’assetjament sexual, acomiadaments, vulneració de drets fonamentals, demandes, sentències, insubmissió al mandat de la justícia i finalment, un colp d’estat mediàtic. Més d’una trentena de veus pinten el Mural de RTVV mirant cap a un futur on serà necessari un pacte civil i polític que vaja més enllà de les majories electorals. Comença el reset.
Ací teniu l'àudio:

dissabte, 8 de novembre de 2014

Renaix de les cendres el cant del meu poble. #RTVV


Imatge esborronadora de fa un any a la Plaça de la Mare de Déu de València. És el final de la primera manifestació multitudinària del poble valencià negant-se al tancament de RTVV després de l'anunci fet per Fabra tres dies abans. Seixanta mil veus digueren que RTVV no s'havia d'apagar. Era profundament emotiu veure un públic transversal, unit per una mateixa causa. Diverses generacions, diversos col.lectius, entitats, associacions, treballadors de TV3 de Canal Sur, de Tele Madrid, de la TV japonesa, de la grega...
Des de l'escenari albiràvem banderes amb la franja blava i sense ella, muixerangues, pancartes amb Babalà, sindicats, polítics, universitats, casals fallers, músics, actors, mestres, pares, fills, iaios, Escola Valenciana, plataformes per la llengua, gent enfurismada, gent indignada, llàgrimes, coratge, lluita... 

Aquella rotunda expressió popular (que també es va dur a terme a Alacant i a Castelló) no haguera estat el mateix sense la banda sonora de molts músics valencians que van acudir a la crida de Borja Penalba. Ell va gestar la gran pensada de fer un concert a peu de la manifestació, davant del Palau de la Generalitat, enfront de la catedral i de la Basílica de la Mare de Déu. En poc més de 24 hores ho va organitzar i ens va embolicar en l'aventura a uns quants. Intel.ligència emocional?
Gràcies a Lluís Planes Mestre, a Vicent Sengermés Blasco, a Metrònom Bureo, Luis Oscar Garcia, a l'Ajuntament de Real de Montroi... Vam poder disposar d'un escenari, de so, d'il.luminació, i d'alimentació elèctrica. 24 hores per muntar i desmuntar, per trobar complicitats i fer realitat el desig de posar-li música a una ignomínia i a un afany de poder-ho tot per canviar-ho tot. Precisament els sectors més crítics amb RTVV i aquells que havien sigut invisibilitzats i menystinguts en la tele i en la ràdio durant massa anys són els que més decisió van mostrar per reivindicar allò que és nostre.
Gràcies al comboi i la generositat d'Arthur Caravan, Atupa, MALNOM, Feliu Ventura, Grup Carraixet, Andreu Valor Cantautor, Tomàs de los Santos, Al
Tall, i tantíssims altres que ara fugen de la meua memòria... I d'actors com Rosanna Pastor, Ferran Gadea, Francesc Anyó Ferrer... Vam poder cantar, ballar i llançar la nostra ràbia amb l'emoció de la música.
Gràcies Borja! per aquells intensons moments de lluita. Per la teua capacitat de convocatòria, per fer renàixer de les cendres el cant del nostre poble.
Un any més tard... ‪#‎Seguim‬

diumenge, 2 de novembre de 2014

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Bona companyia de diumenge

22 anys damunt l'escenari: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és un grup de folklore de les Terres de l'Ebre, creat l'any 1992. Cantadors i contadors d'històries. 'La música tradicional és popular si la fem nostra'. Eixa és la seua màxima. Malgrat que són coneguts pel nom dels seus tres primers components, Quico el Célio (Arturo Gaya Iglesias), el Noi (Quique Pedret), el Mut de Ferreries (Jordi Fusté), actualment el grup l'integren 3 membres més: Jaume Matamoros (Josep Lanau), lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) i Vicent Ferrer (Quique Pellicer).
Aquest singular grup tortosí ha fet una gran varietat d'espectacles i concerts al llarg de la seua trajectòria musical, de gran èxit pertot arreu gràcies a l'alta comicitat de la interpretació de les seues obres, combinada amb un alt compromís social i d'estima a la terra. Han fet un disc antològic dels seus 20 anys i estic desitjant escoltar "Gràcies Ovidi' on Arturo Gaya (veu), Paco Prieto (guitarra) i Kike Pellicer (contrabaix) li reten homenatge al creador alcoià. 'Gràcies, Ovidi' es també un CD editat per Discmedi en el qual col.laboren Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra", Pepet i marieta o el mateix Toti Soler que toca la guitarra en dos temes inèdits. Un treball que es va presentar al Teatre Micalet fa uns dies
com a pròleg de les activitats previstes durant el 2015 amb motiu dels 20 anys de vacances de l'Ovidi. Jo no vaig poder ser-hi però per alleugerir la tristesa m'hauré de conformar escoltant l'entrevista de Ràdio Vilablareix a aquesta bona gent de les Terres de l'Ebre. La millor companyia per a un diumenge de vesprada.

dissabte, 1 de novembre de 2014

El Temps del LLop

D'on ha eixit Carles Chiner? Es preguntaven molts a l'eixida del Teatre Micalet... Doncs aquest xic, amb un aspecte físic que li té un aire a Springsteen, porta uns quants grapats d'anys fent música en solitari i com l'Home Fòssil. Aquesta nit ens ha deixat bocabadats. Damunt l'escenari ha desplegat una tècnica vocal crescuda de mil registres diferents. Assisitir al concert de l' òpera prima del seu nou projecte 'Gener' i descobrir que el directe supera amb escreix un disc que ja és per ell mateix ben compacte, El Temps del Llop, ha sigut nodridor. Ella és la protagonista: la ciutat de València i el no riu que la travessa, riu sec, riu vell, riu avall... La infantesa, la covardia i la valentia i l'estat de les coses: 'No tenim treball, no tenim futur, no tenim diners... Som un poble del sud'. Confluència de la música d’arrel americana, la cançó mediterrània, el pop somniador i sofisticat i la ràbia de l’esperit punk. Dins de l'eclèctic mapa de coordenades, les onze cançons d’ El Temps del Llop (el publica el segell Més de Mil) ens obliguen a emprendre un viatge a través de l’esperança i la desesperació, l’amor i la mort, la lluita i l’acceptació. Un acte de migració espiritual, un intent de mudar la dolorida pell valenciana -insensibil·litzada ja a base de colps i morats- per una nova pell més sensible. El Micalet estava ple. El públic en èxtasi ( i no us exagere gens ni miqueta) per la corprenedora qualitat-sensibilitat-rigorositat del concert. Carles Chiner Terrasa ha parlat per al programa de ràdio El Mural - d'Escola Valenciana- uns minuts abans d'eixir a escena. El meu -seu- ofici és complaure al vent. Un tema dedicat als creadors de cultura que han de treure endavant els projectes amb el seu esforç. Propostes invisibles per a les institucions valencianes que haurien de donar-los suport. Gràcies a espais com el Micalet o mecenes que fan de paracaigudes com Lluís Planes Mestre és possible gaudir de l'energia que encomanen treballs com aquests. Carles ha donat forma al seu directe en format elèctric acompanyat del baixista Pasqual Rodrigo (ex Homefòssil), els multiinstrumentistes César Castillo (ex Ratolines) i Vicent Todolí (Sanguinelli, Oranges) i el bateria Enric Alepuz (ex Castlevanians, Tortel). El periodista Hèctor Serra ha destriat, una per una, la pell de cada cançó del Temps del llop en aquest article publicat a la Revista Tres deu. Després de llegir-lo, jo no tinc res més a dir: http://www.tresdeu.com/2014/10/gener-natiu-nomada.html Oh sí! que l'escolteu! Us deixe amb la ciutat dormida. Bona nit... o Bon dia... http://mesdemil.bandcamp.com/track/gener-ciutat-dormida

diumenge, 5 d’octubre de 2014

El Baret de Miquel


Miquel Ruiz és un reputat cuiner que ha aconseguit la distinció Michelín allà on ha estat treballant: Los Girasoles de Moraira o La Seu (de Moraira i de Dénia). Ell no va voler seguir sent esclau dels reconeixements del circuit tancat i viciós de l'alta cuina i va fugir de les diverses pressions que el sotmetien. Després de viatjar i tastar altres cuines, va decidir obrir el seu baret a Dénia. Un espai senzill on es pot respirar la pau del diumenge i sentir les campanes de l'església. El Baret de Miquel és un altar de la cuina d'arrel valenciana. La fusió dels sabors i de les olors a terra de les comarques de l'Alcoià i Comtat conjuminades amb la intensitat de la Marina Alta i Baixa et fan sentir a casa. Quasi plore quan he tastat la pericana alcoiana amb favetes i polp sec. M'he quedat muda amb el sashimi de caballa amb carxofetes fregides i poma acompanyada de manollets de fenoll marí. M'ha encisat el figatell de sèpia... I tot regadet amb un Malcriat de Requena.
Sabors essencials de la infantesa d'aquest gran cuiner que està ben lluny del consumisme salvatge i acull totes les propostes que li arriben de la cuina del poble. Miquel és un savi humil que sap fer evolucionar els fogons dels nostres iaios.


Altíssima cuina. Elaborada sempre amb productes de mercat. Menjareu molt rebé en El Baret de Miquel a preus molt però que molt assequibles. Ambient familar i un tracte pròxim, d'amabilitat natural sense embafaments. Miquel ha aconseguit acostar la cuina de nivell a la gent dels veïnats. Per eixa raó li estic molt agraïda. Aneu-hi i gaudiu del paladar, però reserveu amb temps. El baret és un lloc inclassificable... un espai menudet molt especial on viu l'art del reciclatge. Hi ha flors de col i una meravellosa col.lecció de sifons. Jo tornaré a reservar en gener del 2015.

Novembre Elèctric. Una bonica realitat del present


Directe de Novembre Elèctric  a La Llimera el passat 3 d'octubre. Una proposta musical 'arriscada' feta a Madrid amb l'esperit de la Ribera que aporta Yeray Calvo. El disc Intacte, que va ser distingit als darrers Premis Ovidi com a millor disc pop, ens ofereix belles composicions oníriques. En una entrevista realitzada per a la Revista Saó, Teresa Ciges i jo li preguntàvem per les possibles limitacions de cantar en valencià hui en dia. Yeray responia:
"Cap. Humilment, Novembre Elèctric és una bonica metàfora. Un algemesinenc i dos madrilenys cantant en valencià des de Madrid. No és un acudit del passat, és una bonica realitat del present".
Doncs... (I això ho dic jo) ja seria hora que el públic valencià responguera i anara als concerts dels nostres grups perquè a La LLimera n'érem poc més de vint persones. (Tiró d'orelles)

Ací teniu el total de l'entrevista amb interessants reflexions:
1/ Considereu que hi ha un esclat de creadors musicals al País Valencià en el que portem de segle XXI?
Crec que és evident que cada vegada l'escena musical és més potent i sobretot de més qualitat. Tot i que queda molta feina per fer i que el millor està encara per arribar, és un orgull viure aquest impuls. En el nostre cas, és curiós, perque veiem l'escena també des de fora (Madrid), i tot i això, ens adonem d'aquest boom.
2/A quines raons obeeix eixe creixement?
Com tot en la vida es tracta d'un conjunt de factors. Les noves tecnologies ajuden a difondre la música per canals alternatius als tradicionals, que no han recolçat la cultura propia com ho hagueren tingut que fer en els darrers anys. Ajuden a democratitzar l'escena i reflexar-la d'un manera més fidel. Crec també que hi ha més consciència de la riquesa cultural que existeix al País Valencià. La riquesa, per tant, hi és, falta una estructura i una indústria més potent que la desenvolupe i la porte a un altre nivell. El mèrit és vore com el poble, sense cap suport, ha creat una escena sense cap mena de recolçament ni infraestructura inicial.
3/Quina és la relació entre la quantitat i la qualitat?
Bona. Crec que cada vegada hi ha més grups de més qualitat, i eixa és la proporció que realment importa. Tot està connectat. Quant més nivell hi haja, més s'exigiran el grups en actiu que volen traure el cap; quant més bons siguen els grups, més joves s'interessaran per la música en un futur.
4/Estilísticament penseu que que hi ha diversitat?
En aquest punt seria més crític. Trobe a faltar un poquet de varietat en quant gèneres i estils. Però és una cosa que inevitablement vindrà amb el temps. Crec que falten molts colors per pintar encara.
5/Com veieu el futur d’aquesta esclatada musical?
El futur el veig amb molta esperança. Donat aquest punt i la situació económica i social que vivim, només pot anar a millor.
SOBRE EL PÚBLIC
6/Considereu que hi ha suficient públic per a l’oferta?
En aquest punt, siguent honestos, encara no tenim experiència suficient per justificar una resposta: estem començant amb el projecte just ara. M'agradaria pensar que si.
7/A l’hora de crear, teniu en compte els oients als quals anirà adreçada la vostra obra?
No, de cap manera. Crec que en qualsevol acte de creació només has de tindre a tu mateixa en compte. Pensar en tu mateixa. Estar satisfet del treball fet independentment del que pensen els demés. I després que vinga el que vinga. A més, hi han coses que no es poden elegir ni predir.
8/Els consumidors de les vostres propostes valoren l’estil i/o el fet de cantar en valencià?
Jo crec que sí, com a acte d'honestedat i valentia. En el nostre cas, per viure a Madrid i no renunciar a cantar en la llengua en la que ho volem fer.
SOBRE EL SUPORT DE LES INSTITUCIONS
9/ Penseu que caldria tindre suport institucional per crear una indústria musical sòlida?
Totalment. És evident. Sense suport es compliquen molt més les coses. És una llàstima perque només són oportunitats perdudes.
Si no tancaren el mitjans de comunicació per una gestió nefasta, et diria que reflectint la realitat cultural existent. Només amb això ja seria brutal. No dic ajudar, dic no perjudicar. Si fomentaren la creació de festivals, recolçaren les organitzacions que lluiten per la nostra cultura, invertiren més en el patrimoni propi i menys en la F1, ja fariem una festa.
Ací teniu el disc Intacte editat pel segell discogràfic Més de Mil

El Mural 4: LLuitant contra l'oblit. Pròxima parada... Justícia


(foto Prats i Camps)
Fa 25 anys que va nàixer Ràdio Nou. Però a dia de hui, el canal dels valencians emet el silenci gràcies a la decisió unilateral del govern del PP encapçalat per Alberto Fabra. El Mural rememora les veus que van estrenar les emissions regulars d'aquell Canal Nou Ràdio primerenc i il.lusionant amb la periodista Esperança Camps i el cap d'informatius d'aleshores, Francesc Bayarri. El rellotge marcava les 00:00h del 2 d'octubre del 1989.
El Mural d'Escola Valenciana vol posar en evidència l'orfandat comunicativa que patim al dial i reivindica la ràdio com un mitjà necessari que comunique i divulgue valors, idees, pensaments, política, cultura, ciència i actualitat en clau valenciana i en valencià.
"Lluitant contra l'oblit. El llarg trajecte de les víctimes del metro" és la narració, pam a pam, del calvari viscut pels familiars vuit anys després de la tragèdia. Una obra escrita per Laura Ballester Beneyto que ha investigat, ha condensat i ha estructurat el treball realitzat des del minut 1 de l'accident de la línia 1 del metro de València l'any 2006. L'obra l'edita Sembra Llibres. Una editorial compromesa amb allò que passa ara i ací. Vaig llegir este treball d'investigació periodística- en format pdf a finals de l'estiu- per poder preparar el programa de ràdio El Mural d'Escola Valenciana. Ara ja el tinc físicament a les mans amb les dedicatòries de Laura i de Beatriz que guardaré com or en pany.
El llibre hauria d'estar obligatòriament a les biblioteques familiars de tots els valencians. D'alguna manera tots lluitem contra l'oblit en estos temps de convulsió en què vivim. Però els familars de les víctimes del metro de València són l'exemple de la dignitat i de la constància davant la vergonyant i fastigosa estratègia del silenci. Veure tota la cronologia dels successos junta en un sol cos ens obliga a prendre consciència de la baixesa moral, ètica i humana d'aquells que ens governen.  Pau Vendrell ens ofereix un reportatge cronològic dels fets ocorreguts des del 3 de juliol de 2006 fins al dia de hui amb testimonis de familiars, les veus del músic Pau Alabajos i del periodista Àlex Badia, de la productora audiovisual Barret. No ens creiem la versió oficial. No. L'accident no va ser ni inevitable ni imprevisible. 'LLuitant contra l'oblit' ha de ser el nostre llibre de capçalera. Que les llàgrimes de Beatriz Garrote i de tots els familiars siguen a causa del dolor de la pèrdua i no per la indignació que provoquen, encara hui, els estrategs de l'oblit. Justícia és la paraula clau. I és de justícia que la ràdio faça un monogràfic dedicat a la memòria de les 43 persones mortes i dels 47 ferits en l'accident de metro més greu mai ocorregut a l'estat espanyol.   

El micròfon del Mural ha estat sota terra, en la línia 1 del tren subterrani a les estacions de Jesús i de
Plaça Espanya. La realització dels companys Pepe Moreno i Iñaki Mazkiaran fan que la força nua del so ens mostre com s'ha bastit l'estratègia del silenci polític, mediàtic i administratiu; dóna veu al patiment i al via crucis judicial dels familiars de les víctimes; compta amb els testimonis de Laura Ballester (autora de l'obra d'investigació periodística) i de Joan Carles Girbés (editor de Sembra Llibres). Cal parar especial atenció a la lucidesa de Beatriz Garrote (presidenta de l'AVM3J). Fem lectures dramatitzades d'alguns fragments del llibre; reflexionem sobre la por i l'esperança; recordem alguns dels durs moments del programa "Salvados" de Jordi Èvole i apel·lem a la consciència col·lectiva de l'aborronador exemple dels familiars en la lluita per assolir justícia fins al final d'este llarg trajecte de vuit anys.
Ací teniu l'àudio

divendres, 26 de setembre de 2014

El Mural 3: Inici del curs escolar, l'educació pública, l'AVL, Salvem el Cabanyal, el col.lectiu dels dependents


Clica ací per escoltar el programa en podcast: PODCAST DE EL MURAL 3 



Sumari del programa 3:
Encetem el nou curs amb la tercera remesa d'El Mural. Dibuixem un horitzó en lluita amb el deure moral de ser positius. La música dels joves Mai Mai obri este temps de ràdio que dóna veu al col.lectiu Salvem el Cabanyal: 15 anys de batalles guanyades amb diverses resolucions judicials per tal d'evitar l'espoli dels poblats marítims per part de l'Ajuntament de València.
L'ensenyament públic estrena el curs 2014-2015 amb una tardor ben calenta farcida de mobilitzacions que volen palesar les greus mancances provocades per la LOMQE i denunciar l'eliminació de línies en valencià i de centres escolars. El Mural li cedeix el micròfon al president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, a diversos professors i a l`Académia Valenciana de la Llengua.
La companya Reis Juan i el científic Andreu Escrivà reflexionen sobre la invisibilitat dels investigadors valencians a casa nostra i la urgent necessitat de tindre cura amb el medi ambient. Les polítiques de les retallades i l'ERO de VAERSA mostren la manca d'interés per part de l'actual govern autonòmic.
Els dependents són un dels col.lectius socials més damnificats. Els continus incompliments de les lleis i les noves fòrmules amparades per decrets que vulneren els seus drets bàsics posen a les famílies contra les cordes. El copagament aprovat pel govern valencià del PP és una mesura que agreuja encara més la seua precària situació. No obstant això, segueixen en la lluita.
La revista satírica i cultural 'Cartelera Turia' compleix mig segle de vida. El seu director, Vicente Vergara, reclama a l'administració que faça costat al teatre, a la música i al cinema fets al País Valencià.
El Mural sona a música de la mà de la discogràfica Més de Mil. Una empresa professional i independent que, malgrat el nul recolzament públic i la manca de mitjans de comunicació que promocionen els seus treballs, ha aconseguit editar 75 discos en cinc anys superant amb esforç tots els avatars.
L'emoció de la música en la nostra llengua la posa Òscar Briz, Sènior i el Cor Brutal i Novembre Elèctric. També hi ha lloc per als versos del jove poeta valencià Hèctor Serra.
Gaudiu d'El Mural. Un treball realitzat des de la Casa de Cultura de l'Ajuntament d'Alboraia (l'Horta). Una proposta acurada amb la màgica realització sonora de Pepe Moreno.
Us desitgem força, amor i coratge per a l'inici del nou curs.

El Mural 2: Antoni Miró, CEIP Cervantes, Premis Ovidi, La República, Feslloch


 Clica ací per escoltar el programa en podcast: PODCAST DE EL MURAL 2


Sumari del programa 2:
Entrevista a Antoni Miró que recentment ha sigut víctima de l'atac directe a l'escultura "Batalla d'Almansa. 1707" a Gandia. L'artista plàstic més internacional ens ha rebut al Mas de Sopalmo. Un autèntic museu que acull milers d'obres d'art. Amb Miró recordem també al seu amic de l' ànima Ovidi Montllor.
Reportatge sobre els valors de l'educació durant la II República amb fragments del documental "Maestras de la República", guanyadora d'un Goya. Informem també de l'experiència que rememora el darrer viatge dels republicans valencians amb el vaixell Stanbrook.
La informació musical de l'estiu ve marcada pel Festival Feslloch de Benlloch els dies 10,11 i 12 de juliol. Raonem sobre aquesta proposta que ha arribat a la huitena edició, amb un dels seus coordinadors: Voro Golfe d'Escola Valenciana.

Tertúlia de xiquets amb cinc alumnes del CEIP Cervantes de València que exposen els problemes de l'escola, parlen de la llei Wert, mostren la germanor amb una escola d'Etiòpia, raonen sobre les Trobades d'Escoles en Valencià i ens dibuixen els valors del futur.
La filla del llaurador és Fani Grande que defensa el valencià davant les polítiques restrictives del govern valencià.
Entre contingut i contingut, refresquem alguns dels Premis Ovidi de la Música 2014. "Wegener" d'Hugo Mas i Arthur Caravan; "Dones i Dons" de Tomàs de los Santos i Borja Penalba; "Sis veus per al poeta" amb declaracions d'Eva Dénia i Sílvia Ampolla ( qui al final del programa ens canta una glosa improvisada); Novembre Elèctric amb el disc Intacte. També escoltem les veus dels periodistes musicals Eduardo Guillot i Carlos Pérez de Ciriza.

El Mural 1: Cremona, Orxata, Sambori, Botifarra, Vertigen, Pensar en vers, T'estimo tant


Clica ací per a escoltar el programa en podcast: PODCAST DE EL MURAL 1
 
En aquesta primera edició, El Mural dóna veu als xiquets del CEIP Cremona, una de les escoles que vol tancar Alberto Fabra. És tracta d'una tertúlia molt colpidora que us recomane escoltar atentament. Dramatitzem un relat del Premi Sambori. Per fer-ho, hem ajuntat les veus de la sèrie de Canal 9   Bola del Drac, que va marcar tota una generació de xiquets. És tracta dels actors Francesc Anyó i de les germanes Mari Carme i Míriam Giner, del grup Carraixet. Fem una passejada per les novetats editorials i musicals; conversem amb Pep Gimeno Botifarra que és el protagonista del documental El cant de les arrels; entrevistem a Orxata, la banda més original de casa nostra que ens ha cedit la sintonia... i uf... Haureu de gaudir dels sons de El Mural perquè hi ha un treball de realització per part de Pepe Moreno i Iñaki Mazkiaran molt acurat i que us emocionarà. Espere que tant com ens emociona a nosaltres.
El Mural és una iniciativa d'Escola Valenciana realitzat per un equip de treballadors i treballadores de RTVV. Dirigit per la periodista Amàlia Garrigós, es completa amb periodistes, tècnics i productors amb una llarga trajectòria en el món radiofònic. La proposta és absolutament de servei públic. No hi ha publicitat. L'equip humà que integra el programa el realitza de manera altruista i voluntària.
Plantejat com un programa radiofònic mensual, d'una hora de durada, parla de diferents temàtiques relacionades amb el valencià des de diferents àmbits i punts de vista. El propi nom del programa és una declaració d'intencions: un mural de veus, de geografia, de cultura, de política, de música i de col·lectius. Un mural de diversitat, de diàleg i de democràcia participativa. El Mural pretén ser un símbol per a reivindicar la nostra RTVV, la que volem; i demostrar que estem vius i amb ganes de construir una societat plural i digna.
El centre de producció de El Mural són les instal·lacions radiofòniques de què disposa l'Ajuntament d'Alboraia, que és una de les institucions col·laboradores en aquesta iniciativa per haver posat totes les facilitats i tot el material tècnic a l'abast dels professionals que l'elaboren.
Diaris i revistes digitals: Vilaweb, La Veu del País Valencià, Tres deu, Sons de Xaloc, Mildenou, Llibertat.cat, AraMultimèdia (Ara Ràdio), El Punt /Avui digital. penjaran cada nova entrega de El Mural en les seues respectives portades.
Ràdios locals valencianes: Ràdio Burjassot, Ràdio Cocentaina, Ràdio Godella, Ràdio Mislata, Ràdio Élite de Muro, Ràdio l'Om de Picassent, Ràdio Puçol i Ràdio Túria de l'Eliana, Ràdio Banyeres, Ràdio Pego, Ràdio Klara, VOX UJI Ràdio.



diumenge, 29 de juny de 2014

Viure vol dir prendre partit més enllà de les sigles polítiques


Em sent honrada d’haver sigut convocada a aquest acte de presentació pública del manifest de recolzament a una diputada íntegra i honesta, electa pel poble valencià, que ha estat suspesa temporalment de la seua acta per un partit que ostenta obscenament una majoria absoluta prepotent que menysprea les altres majories o minories representades al nostre Parlament. 


Em sent orgullosa de compartir taula amb les dues persones que m'acompanyen. Des de la Universitat d’Alacant, Manuel Alcaraz, professor de Dret Constitucional. Ell sabrà donar-nos algunes claus per interpretar la previsible inconstitucionalitat de la norma votada i executada a porta tancada i sense testimonis perquè cap mitjà de comunicació poguera informar-ne. Des de la Universitat de València, Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana que en els darrers anys ha centrat la seua activitat docent i investigadora en el camp de la geografia política i de les polítiques públiques. Autor i editor d'una trentena de llibres i de centenars d'articles.
Jo, com a ciudadana i periodista, havia de dir sí o sí a la invitació de signar el manifest i d’estar ací per defensar-lo. Per què? Perquè viure vol dir prendre partit. Així ho raonava el filòsof i periodista italià, Antonio Gramsci, al llibre Odio a los indiferentes: 'Qui vertitablement viu, no pot deixar de ser ciutadà, no pot deixar de prendre posició. La indiferència, l’abúlia, són parasitisme, són covardia, no vida'. Paraules expressades l’any 1917 en un context polític molt determinat, però que ara, al segle XXI, tenen plena vigència a casa nostra. Els ciutadans som massa indiferents. Vivim en la inèrcia normalitzadora de situacions que son absolutament anormals en qualsevol país de l’Europa democràtica. 'La indiferència és el pes mort de la història, la indiferència opera, passivament, però opera en tot allò que passa al nostre voltant'. L’abdicació de les idees de justícia, igualtat i democràcia consenteix l’accés i la permanència en el poder de l’opressor. Ho assenyalava Simone de Beauvoir: “la força dels opressors no seria tanta sense la col.laboració d’alguns oprimits”. No podem mostrar-nos neutrals en situacions de flagrant injustícia, no podem premetre’ns el luxe d’ignorar, despreocupadament, actuacions autoritàries perdurables durant massa temps. Si ens mantenim en silenci, indiferents a allò que ens ofega, no podrem canviar el desordre de les coses.
Dir la veritat en veu alta és revolucionari. Persones com Mònica Oltra rebutgen el conformisme i mostren un compromís sincer amb la llibertat i amb la humanització de la vida. Persones com Mònica Oltra es guien per la brúixola de les posicions ètiques i politiques treballades amb una persistent vocació de servei públic. Eixa és l’exigència que ha de tindre el diputat o la diputada que representa als ciutadans que l’han votada en unes eleccions democràtiques, independentment de l’eterna dicotomia entre la dreta o l’esquerra.
Hi ha una altra tipologia de persones i de polítics que, com és el cas de Juan Cotino, converteixen la democràcia en un aparador de misèries humanes; en un teatret patètic i vergonyós protagonitzat per una comparsa d’imputats i d’absentistes on no falta l’apuntador que marca les indicacions a seguir a qui ostenta el paper principal, el de la presidència de les Corts Valencianes. En lloc d’exercir l’arbitratge parlamentari de manera autònoma i amb un ànim seré i just, el president es parapeta en l’argument superior de la majoria absoluta com si això li donara total legitimitat per fer i desfer al seu gust.
Aquest és l’ecosistema impune que ha s’ha perpetuat durant vora dues dècades al govern valencià. Un govern capaç de vetar un diccionari elaborat i certificat per especialistes de la llengua. Un govern capaç de tancar els nostres mitjans audiovisuals públics a colp policial. Un govern que exhibeix l'autoritarisme més fosc instal.lat en el concepte de ‘poder’. Eixe poder que fereix greument el nostre autogovern i la nostra autoestima. Un poder que ens limita la llibertat de pensament, atempta contra la intel.ligència i ens veta el coneixement.
En les xarxes socials algú es preguntava… L’aire que ens falta, qui se’l respira?. Mònica Oltra ens infla d’oxigen. Per això signe el manifest en suport a aquesta diputada decent que dóna visibilitat a la societat damnificada per les retallades socials i per les llibertats més bàsiques. Signe per rebutjar l’abús de poder, perquè per damunt de les sigles polítiques està en joc la democràcia i el nostre futur.





dissabte, 31 de maig de 2014

Un somriure, una història


PER QUÈ UN SOMRIURE?
David Rota porta endavant una bonica iniciativa, Common Greatness: una foto y una historia: on recupera les històries senzilles de diverses persones que es presenten per elles mateixes i no pels seus objectes materials, tal i com era habitual abans de la crisi amb allò de 'tanto tienes, tanto vales'. David és fotògraf i col.leccionista de somriures. En aquesta ocasió ha retratat el meu amb els meus records i experiències. Un somriure si no és compartit, no té cap valor, ni cap sentit. El somriure és l'eina més poderosa contra la ignorància.


“La patria es la infancia. Hablar de mí misma me conduce, inevitablemente, hasta mi Alcoy natal: una ciudad llena de puentes, barrancos e historia que nos ha legado un patrimonio de arquitectura fabril, arqueología de la industrialización y edificios modernistas de gran belleza. Los alcoyanos somos hijos de la revolución industrial.”
Este es el comienzo de la historia de Amàlia. Partimos de su ciudad y recorreremos las distintas vivencias que le han llevado hasta el momento en que se ha sentado a compartirlas.
Melómana por culpa de la melodía rítmica que desprendían los conocidos telares de Alcoy. “ Había centenares de ellos que daban trabajo y riqueza. Escarbando en la memoria he descubierto que el gusto por la música y los ritmos me viene de aquel sonido primitivo. Todos los días, camino de mi casa hasta el colegio, escuchaba la vibración de los telares. Un sonsonete que ha marcado mi oído. Mis primeros años de vida trancurrieron en un ambiente industrial, con el olor de las telas y de los conos de hilo”.
Grabada en sus retinas infantiles han quedado para siempre los paisajes: “ estés donde estés en Alcoy siempre ves la montaña. La tienes al lado. Casi la puedes tocar. Lugares maravillosos y llenos de bonitos recuerdos como el Parque Natural de la Font Roja, la Serra de Mariola o el Barranc del Cint donde tantes veces he estado con mis padres.”
Pese a que en casa son valencianoparlantes sus progenitores se dirigían a ella en castellano. “Era muy curioso. En aquella época del desarrollismo industrial y del franquismo, estaba prohibido utilizar el valenciano en los centros oficiales y en los lugares públicos. Se consideraba que una chica que iba a un colegio de monjas, una señorita, tenía que hablar en castellano. Mis padres conversaban en la lengua autóctona y a mi hermano, siete años mayor que yo, le hablaban en valenciano, pero a mi no. A los 18 años me fui a Barcelona a estudiar periodismo. En la facultad fue donde descubrí que aquella lengua que mi familia utilizaba en el ámbito doméstico, también existía en el campo del conocimiento. Mientras hacía prácticas de redactora en la SER me encontré con una actuación de Ovidi Montllor que era paisano mío y me quedé muy impactada viéndolo en escena con esa prosodia tan suya, con esa poderosa teatralidad cantando y recitando a nuestros poetas en la lengua de la que yo había bebido sin ser consciente de ello hasta ese momento. El idioma de mis abuelos estaba prestigiado, socializado. Tenía poesía, literatura y música... Entonces me dije ‘¡caray, si esa lengua tan bella es la que he oído hablar a mis padres!’ y cambié el chip. Dado que el valenciano lo tenía aprendido de manera pasiva fue muy fácil ponerlo en práctica de un día para el otro”.
Amàlia es periodista pero siempre se ha sentido cercana a la vida bohemia. “Quería ser actriz. De pequeña hice danza clásica, luego me apunté a otras disciplinas del baile. Me encantaba la interpretación y organizaba teatros y coreografias en el colegio. También me gustaba escribir. Ganaba todos los concursos de redacción de La Salle donde hice el bachillerato”. Pero tenía la dicotomía de si dedicarse a trabajar en los medios de comunicación o introducirse en el mundo del arte. “Cuando me fui a Catalunya estudié Ciencias de la Información, y al mismo tiempo me apunté a la Escuela de Teatro de Barcelona, compaginando las dos cosas” hasta que, antes de acabar la carrera, empieza a trabajar en TVE y se mete de lleno en la dinámica laboral. “Tuve que dejar esa parte creativa del teatro que me gustaba muchísimo. A partir de ahí empieza mi trayectoria profesional.  En 1989 finalicé los estudios. Ese mismo año se inauguraba la Radio Televisión Valenciana, el proyecto comunicativo más ambicioso que jamás habíamos tenido los valencianos. Vine, me hicieron pruebas de redacción y de locución y así, sin pensarlo demasiado, ne trasladé de Barcelona a Valencia. No tenía amigos, ni casa, ni nada. No es que supusiera ningún problema, ya que siempre me ha gustado viajar y probar otros mundos y en esta ocasión, sólo se trataba de 300 km de distancia. Tan cerca, pero tan lejos… En Barcelona estaba muy a gusto. Tenía futuro profesional y dejé grandes amistades allí que todavía mantengo, pero me arrastró el deseo irrefrenable de estrenar nuestra RTVV. Fui una privilegiada al poder estar en la gestación y  en el parto de la radio autonómica. Me siento muy orgullosa de aquel momento. Me creí totalmente los principios de la Ley de Creación del año 1984 que garantizaba la promoción de nuestros creadores y donde la lengua vehicular era el valenciano. Teníamos puestas muchas expectativas y aquel primer equipo que iniciábamos un camino virgen, trabajábamos cargados de ilusión y de un sentimiento de gran responsabilidad. Era la primera vez en nuestra historia como pueblo que podíamos dar a conocer la noticias del mundo en la lengua materna y desde un prisma valenciano. Esa ha sido la brújula que me ha guiado en la radio durante los 24 años de oficio. He ido creciendo, madurando y cultivando mis propios criterios que, en demasiadas ocasiones, chocaban con los codiciosos intereses partidistas de los sucesivos gestores que han desfilado por RTVV durante dos décadas y que nos han dejado una deuda de más de 1.300 millones de euros.”
“Casi 25 años después, aquel sueño fue un engaño. Todavía no doy crédito a la desaparición de RTVV que se ejecutó por decretazo y con la policía ocupando los edificios de la televisión y de la radio. No doy crédito a que hayamos recibido este golpe de estado mediático que hiere profundamente nuestro estatuto de autonomía. Un hecho gravísimo que los valencianos no debemos normalizar. Todo lo contrario, con el cierre de RTVV a la fuerza, hemos retrocedido a tiempos pre-democráticos. A aquellos años de mi primera infancia en los que la lengua autóctona era utilizada sólo en ámbitos domésticos. La visión de lo que pasa en el planeta nos llega solamente desde medios audivisuales externos con algunas pequeñas desconexiones ‘regionales’. Los valencianos somos los únicos en Europa y en el Estado Español que vivimos esta situación de anormalidad democrática. A nivel personal, me han expulsado del mercado de trabajo y han matado la industria audiovisual con el 92% de paro que se registra en el sector actualmente. Pero no estoy deprimida, ni tampoco estoy desanimada. Todo lo contrario. Yo soy de las personas que se crecen ante las adversidades y las injusticias. Creo que hemos tocado fondo y ese hecho nos tiene que servir de impulso para ser capaces de construir desde cero con todas las lecciones aprendidas. Me encuentro en un momento de muchísimo movimiento. Es una evolución que no sé bien hacia dónde me lleva. Me siento en expansión, con una trayectoria vital ya hecha, con madurez, cargada de energía, y con ganas de construir.”
En cuanto a su percepción de futuro, “el miedo es libre, es un sentimiento humano que puede paralizar o activar. Si me dejara llevar por los múltiples miedos que nos inyectan en vena cada día, sería incapaz de proceder con sensatez. En mi balanza predomina el positivismo. Tengo el deber conmigo misma de ser honesta, de esforzarme en seguir construyendo allá donde hay destrucción. Veo a mi alrededor negatividad y ruido. Para mi, la madurez es más efectiva que la inconsciente y divina primera juventud. Percibo el escándalo de los diversos ruidos porque no vivo en una burbuja, pero no quiero formar parte de ellos.  Confio en la coherencia- muchas veces silenciosa- de las buenas personas y tengo esperanza en la capacidad de una ingente masa de seres humanos que están preparados para construir. Yo voy con ellos de la mano compartiendo nuestras sonrisas perseverantes y caminando de manera decidida hacia el futuro.”

El motivo por el que sonríe es… “Muy sencillo. Por el hecho de estar viva. Comenzamos a sonreir en el útero materno ¿Por qué tengo que dejar de hacerlo?. La sonrisa es señal de inteligencia frente a la ignorancia. És una fuerza vital que nos ilumina. La mejor arma para avanzar y ser más felices.
Desde el punto de vista colectivo, las bases sociales están marcando el itinerario de la manera de hacer la política en el futuro. El salvaje neoliberalismo nos lleva hacia el suicidio colectivo. Cada vez hay más daminificados a causa de esta práctica que sólo beneficia a los lobbies poderosos. Los ciudadanos se unen, forman parte de plataformas diversas, de entidades y de colectivos que luchan por revertir esta situación de crisis permanente que en pleno siglo XXI reproduce el despotismo ilustrado: ‘todo para el pueblo pero sin el pueblo’. Aquellos que sean responsables de los gobiernos tendrán que escuchar, tender la mano a esas base social y trabajar junto a ella. Se trata de hacer política desde abajo hacia arriba con verdadera vocación de servicio público, pensando en el bien común. Llámame utópica, pero pienso que nos dirigimos hacia ese destino, y lo creo sinceramente”.

divendres, 30 de maig de 2014

El Mural


Hi ha molta set de mitjans que comuniquen idees i pensaments en clau valenciana. Fa sis mesos del colp d'estat mediàtic a RTVV i per extensió, a tots els valencians. Hi ha en marxa la campanya de la ILP rtvEnvalencia per arreplegar 50.000 signatures i lliurar-les a les Corts Valencianes perquè els nostres representants polítics es replantegen seriosament la creació d'uns mitjans audiovisuals públics i responsables. Mentrestant, hi ha també iniciatives lloables com la d' Escola Valenciana que impulsa El Mural. Un programa de ràdio de caràcter mensual que permet obrir finestres a la informació més pròxima i a la divulgació de les obres dels nostres creadors. 
L'equip d'aquest Mural Sonor (Pepe Moreno, Iñaki Mazkiaran, Pau Vendrell, Xelo Ribera Soler, Cristina Mollà i Jordi Cabezas) sentim molta emoció per la aplaudida i càlida resposta a la notícia.  Ens agradaria tindre la possibilitat de fer-lo diàriament i captar el pols de l'actualitat més immediata. Tot arribarà. Amb una hora cada mes, encara podem dir molt. Amb pocs recursos, amb l'esforç compartit i amb l'empenta d'una entitat cívica que arrossega milers de ciutadans de tot el territori, seguim bastint el nostre poble a través de la cultura i de la llengua.


Estic immensament agraïda a la família d'Escola per haver-nos lliurat la seua confiança en el projecte: al seu president, Vicent Moreno, per haver-me proposat la idea amb els ulls d'un xiquet, a Amanda Gascó Richart per la seua magnanimitat i capacitat de treball, a Francesc Felipe sempre amb el cap bullint d'idees -entre elles el cinema en valencià-, a Voro Golfe embolicat entre les músiques de La Gira i el Feslloch, a Cèsar Amiguet per posar-li la imatge al Mural. Ells són eixos herois anònims que treballen amb il.lusió i esperança fent País. El Mural radiofònic que escoltareu a partir del 2 de juny, està farcit de veus amb somriures: Carles Biano (d'Orxata Sound System) que ens ha cedit la sintonia; els xiquets del Ceip Ciutat Cremona (que porten 100 dies tancats) , Pep Gimeno "Botifarra", Albert Montón, Xavi Sarrià, Esperança Camps Barber, Empar Marco, Sembra Llibres, Joan Carles Girbés, Rafa Xambo, Josep Vicent Frechina, Ezequiel Castellano, Estellés: De mà en mà, Francesc Anyó Ferrer, Grup Carraixet, Rafel Arnal, Ezequiel Castellano Moreno, El Sambori... No vull oblidar-me de cap de les emissores municipals que emetran en xarxa. Estic especialment agraïda a Ràdio l'Om de Picassent que fa de corretja de transmissió i a tots els mitjans digitals que emetran on line: VilaWeb, laveupv, als companys de Mil de Nou #RTVV, Revista Tres deu, Sons de Xaloc, Música En Valencià, LLibertat.cat, Ràdio Terra...
Gràcies també a l'alcalde d'Alboraia, Miguel Chavarria, per la seua receptivitat i per deixar-nos els estudis de la Casa de Cultura d'aquesta localitat de l'Horta que ens permeten fer aquest producte radiofònic. Ací teniu un tast. Ho fem de manera altruista perquè estimem la ràdio i la trobem molt a faltar; perquè El Mural és un treball de resistència creadora; perquè és un símbol de rebel.lia constructiva davant l'orfandat comunicativa a la que ens han forçat. Pedra a pedra, anirem fent marge.
Fem Mural des de la nostra escola!. Espere que la primera entrega us engresque tant com a nosaltres.
Adjunte el recull de premsa de tots els mitjans que s'han fet ressò de l'estrena de El Mural. Moltíssimes gràcies pel suport. Com diuen els companys de Ràdio Terra, tot suma. Seguim! 




Comunicació - Escola Valenciana





logo_ev_si

Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/4194516/20140529/escola-valenciana-aposta-radio-televisio-catala.html

El Temps
http://www.eltemps.cat/article/2371/Escola-Valenciana-recupera-a-Amalia-Garrigos-per-a-un-programa-mensual-de-radio

El País
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/05/29/valencia/1401357086_898382.html

La Vanguardia
http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20140529/54408472576/escola-valenciana-lanza-un-programa-de-radio-en-valenciano-tras-el-cierre-de-rtvv.html

La Veu del País Valencià 1
http://blogs.laveupv.com/espaicivic/blog/7158/el-mural-programa-radiofonic-mensual

La Veu del País Valencià 2
http://www.laveupv.com/noticia/9460/dilluns-naix-el-mural-la-nostra-radio-en-valencia

El Punt /Avui
http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/16-educacio/746966-escola-valenciana-impulsa-un-programa-de-radio-mensual-en-valencia.html

Llibertat.cat
http://www.llibertat.cat/2014/05/extreballadors-de-rtvv-impulsen-un-programa-de-radio-per-internet-26366

Las Provincias
http://www.lasprovincias.es/agencias/valencia/201405/29/escola-valenciana-lanza-programa-106676.html

Gente Digital
http://www.gentedigital.es/valencia/noticia/1403473/escola-impulsa-el-programa-de-radio-el-mural-y-la-proyeccion-de-lalqueria-blanca-en-municipios/

20 minutos
http://www.20minutos.es/noticia/2152690/0/

El diario
http://www.eldiario.es/cv/rtvv/Nace-Mural-reivindicar-RTVV_0_265273976.html

La Informacion
http://noticias.lainformacion.com/economia-negocios-y-finanzas/radio/escola-impulsa-el-programa-de-radio-el-mural-y-la-proyeccion-de-l-alqueria-blanca-en-municipios_1qwW2faWl07SHN3PoKw866/

Te interesa
http://www.teinteresa.es/comunitat-valenciana/valencia/Escola-proyeccion-LAlqueria-Blanca-municipios_0_1147085735.html

Finanzas
http://www.finanzas.com/noticias/empresas/20140529/escola-valenciana-lanza-programa-2680174.html

Europa press
http://www.europapress.es/valencia/noticia-escola-impulsa-programa-radio-mural-projeccio-lalqueria-blanca-municipis-20140529164607.html

ACN
http://www.acn.cat/acn/752903/General/audio/LAlqueria-Blanca-El-Mural-Escola-Valenciana-Radio-9-Canal-9-.html