dilluns, 30 de setembre de 2013

El mural de Pau Alabajos


He estat a la Sala Rodrigo de l'Auditori de Sagunt (Camp de Morvedre) en la Festa Estellés. He escoltat el recital nu que Pau ha bastit amb peces clàssiques de piano, en aquesta ocasió amb Francesc Gamon. Una selecció dels versos del Mural del País Valencià en el qual Vicent Andrés Estellés camina entre el far de la seua vida, Isabel; l'homenatge a l'amic Ovidi Montllor i per extensió, a Alcoi; el retrat obscur, obscur i molt cru de la postguerra; el goig de viure; i la glossa al nostre país: "No és ni millor ni pitjor, sencillament és el nostre. No el defensem encara, Només cal afirmar-lo, dir-lo" ... Una proposta que s'adreça directament als budells, després passa al cor, i des d'eixe múscul, irremeiablement arriba fins a les ninetes dels ulls. Pau en tot allò que fa, mostra el seu compromís amb la nostra realitat com a poble i denuncia els abusos i les injusticies. No van mancar dedicatòries i recordatoris a les víctimes de l'accident del metro i al silenci polític davant el feixisme. El Mural del País Valencià, en la veu sincera i honesta d'Alabajos, ens fa sentir poble, terra i pols.
 

dijous, 12 de setembre de 2013

Sis Veus per al Poeta

 "Tants versos ha dedicat Estellés a les dones, tant ha gaudit de la seua companyia, tant ha empatitzat amb el seu dolor, amb tanta tendresa ha glosat els seus gestos, amb tanta admiració ha observat els seus discrets silencis... Ha arribat el moment de tornar-li alguna cosa." Aquesta és la declaració de principis de les sis dones. Sis veus extraordinàries: Patxi Ferrer, Lola Ledesma, Maria Amparo Hurtado Dolz, Eva Dénia, Merxe Martínez, Sílvia Ampolla. Procedeixen del cant tradicional, de la Colla Brials, d'Alimara... Son instrumentistes, reciten, ballen i s'inventen sons de percussió amb un didal contra una paella, amb una aixada... Les mans de Merxe al violoncel extrauen una setena veu de dona melangiosa, profunda... Totes les melodies tenen el seu origen en la tradició que demana a crits els poemes del pare, amic, amant... Estellés. Cal destacar-ne dues inèdites: la cançó de bressol i l'havanera que ha compost l'extraordinària Eva Dénia. Comboi Records ha publicat fa poc una joia: el disc "Un altre cantar" On trobem Eva en quartet amb Paco Lucas, Enrique Jorques i José Luis Porras. 
Amb Eva Dénia
La trajectòria d'aquesta dona persistent i lluitadora, que no ho ha tingut mai fàcil, és digna d'admirar. Eva va ser pionera cantant en valencià i es va atrevir a fer versions de Jobim en la nostra llengua. Es fa sentir la seua mà i el seu bon gust capitanejant aquest vaixell estellesià que esdevindrà molt aviat en un disc. L'espectacle és revolucionàriament bell, d'una exquisitat que emociona. Escoltant-les a elles, penses en la mare, en la iaia, en la teua germana, amiga, companya... 

Amb Sílvia Ampolla
Totes les dones del nostre univers formen part de Sis veus per a Poeta. Sona el fandango la malaguenya, la jota de les terres de l'Ebre, el bolero de l'Alcúdia, el cant d'estil, el batre, l'havanera o la cançó de bressol. La tradició musical omple els versos d'un poeta que s'estimava les dones. Que s'estimava la vida. No les perdeu de vista! Aneu on elles vagen. Us emocionareu i sentireu que formeu part d'una cultura, d'una terra, d'un voler...

 
Amb Amparo Hurtado




dilluns, 9 de setembre de 2013

Libertà di stampa

Saps allò que vas pel barri del Carme passejant una vesprada estiuenca amb la teua bicicleta i un home de cabells blancs, que et parla en italià i que porta una càmera de fotos imponent penjada al coll, et demana si pot fer-te una foto? I Jo li dic ... Qui és vosté? I ell em diu que és Pino Bertelli, i em dóna una targeta. I veig que pertany a 'Reporters Sans Frontières per la libertà di stampa' i veig que té un lloc web www.pinobertelli.it i que fa ' La mostra volti del Mediterráneo' "Mediterranean People." I jo li dic que sí. I ací estan les dos imatges captades en un racó estimat de la meua València. La que m'agrada. Retratada per un mestre de la fotografia. Grazie mille, Pino!