Benvolguts lectors, ja tenim ací la segona Llista de Tres deu! Si la primera, al mes de desembre, la va realitzar la redacció de la revista, en aquesta segona comptem amb la col·laboració de la periodista Amàlia Garrigós, una de les grans veus foragitades fa ben poc dels estudis de Ràdio 9 pel famós ERE. Vos deixem amb la llista d'Amàlia i l'article amb el que ens l'explica.
per Amàlia Garrigós
"Frank Zappa deia que la música és físicament la més inspiradora de totes les arts. Per a mi, ho és. En la meua banda sonora particular, la música està íntimament lligada amb fets concrets com enamorar-me, parir, treballar, viure el dolor de la pèrdua o sentir el plaer més agradós.
Quinze cançons són ben poca cosa per a qui viu intensament la música
cada dia i per a qui està oberta a totes les influències. Queden fora de
la llista centenars de cançons preferides. Però aci hi ha un tast.
1- Lauteilatu. Autor: Itoiz
Del disc homònim (1978).
Lautelatu signifia quatre teulades. És senzillament, una preciosa balada
carregada de romanticisme que va ajudar a milers de bascos a
enamorar-se. Itoiz la va compondre per al seu primer disc. La banda feia
música de rock progressiu als seus tres primers àlbums, fins el 1982,
que va evolucionar cap al pop-rock i va arribar al gran públic. L'any
1988 es van disoldre. Lautelatu és un himne de moltes generacions de
bascos i una de les cançons en euskera més versionades.
2- Alegria. Autor: Antònia Font
Del disc “Alegria” (2002).
M'estime molt tot el que inventen els cinc mallorquins que porten nom de
dona: Antònia Font. Fan música festiva cosida amb cançons plenes
d'humor i de fantasia. El seu univers connecta amb l'espai i
l'astronomia. Tenen la capacitat d'agafar un motiu quotidià i donar-li
una perspectiva universal. Musicalment adopten diversos estils. És
difícil encaixar-los només en un. Acaben d'editar "Vosté és aquí", una
riuada de 40 temes. Sempre a contracorrent, sempre arriscant.
He triat "Alegria". La primera cançó que fa nou anys va escoltar el meu
fill només nàixer.
La Buena Vida és el grup referent del denominat “Donosti Sound” del que
formaven part “Family”, “Aventuras de Kirlian”, o“Le Mans”. Fan un pop
elegant amb influències de la chanson francesa i amb grans arranjaments
de corda. Aquesta cançó em fa plorar.
4- Bobby Brown. Autor: Frank Zappa
Del disc “Sheik Yerboutro” (1979).
Frank Zappa és un mite de la música per a una minoria. Deia coses com
aquesta: "Tot el món és idiota fins que no demostre el contrari".
Compositor, guitarrista, productor discogràfic. Ha fet jazz, rock,
blues, electrònica… Va publicar àlbums que eren una barreja de música
experimental i eclèctica. Era un gran crític amb allò políticament
correcte i amb la religió. Va ser un gran defensor de la llibertat
d'expressió i de l'abolició de la censura. "Bobby Brown" és el més
semblant a un hit que ell va tindre. El text de la cançó va fer que no
tinguera massa difusió als EE.UU. Així era ell. Quan per fi tenia un
tema convencional, espantava als programadors radiofònics. Jo l'he
punxat, de tant en tant, fent ràdio. L'humor provocador de Zappa és
necessari.
 |
| Foto de Tania Castro apareguda a El País |
L'apassionat autor Miquel Àngel Landete, Senior (a punt de traure dos
discos al mercat) ens va mostrar fa pocs anys, que l'idioma no és cap
barrera en la comunicació. Ell crea música d'arrel americana cantada en
valencià.
Una nit d'estiu, Senior escoltava el tema carregat de dramatisme “luna
de margarita” de “Devendra Branhart” i no es va poder resistir a agafar
la guitarra i compondre una mediterrània “lluna de mandarina” amb la
qual dibuixa el galló de la nostra lluna. Per fer-li un bon mos!
6- Short skirt, long jacket. Autor: Cake
Del disc “Comfort Eagle” (2001).
Cake és una banda de Sacramento, Califòrnia, formada el 1991 que va
tindre diversos èxits en els 90 i en els inicis del 2000. Fan música
fronterera on destaquen, com a element singular, els vents. Tenen una
versio de "I will survive" que carrega les piles a qualsevol persona
estafada per allò que en diuen crisi. Cake és la meua recepta per
recuperar el vigor. A casa ne tinc tres dels seus cinc discos. Posologia
per a escoltar aquesta cançó: volum alt i soltar-se la melena.
7- L'amor és cec. Autor: Arthur Caravan
Del disc homònim (2009).
“Arthur Caravan” és el pseudònim de Fabien Avenarius Lloyd, nascut el
1887. Era el nebot dadaïsta d'Oscar Wilde i és el nom del quintet
alcoià que ha publicat dos discos. El primer (2009) va rebre molts
reconeixements. Entre ells, millor disc i millor lletra als Premis de la
Música Ovidi Montllor i millor disc de l'any a la revista Mondo Somoro
CV. En "Atles enharmònic" (2011) em deixen bocabadada amb temes
contundents i elèctrics sense renunciar ni al dramatisme ni a la lírica.
M'encisa el seu punt surrealista i aquesta cançó el té. Imagineu-vos un
poble situat entre muntanyes que queda tapat per la boira. Els seus
habitants, sense poder veure's els uns als altres, estan com… enverinats
pel sexe i acaben tenint una experiència orgiàstica.
Josep Aparicio, Apa, una de les millors veus tradicionals del País
Valencià amb una llarga trajectòria en el món del cant d'estil. La seua
veu és potent i virtuosa. Ha col.laborat amb Al Tall, Miquel Gil, Jerez
texas o Sonadors de la Guaita. Va crear "La Beniterrània" amb Teresa
Segarra. “Apa” és el seu disc en solitari on ens regala sonoritats
jazzístiques, flamenques i clàssiques. Entre buleries, jotes i fandangos
trobareu aquesta bonica cançó escrita per ell mateix amb Ricardo Esteve
(a la guitarra flamenca) Jesus Gimeno (a la bateria) i Matthieu Saglio
(al violoncel).
9- Seguirem. Autor: Obrint Pas
Del disc “Coratge (2011).
Aquells xavals que es van conéixer fa 20 anys a l'IES Benlliure de
València, han esdevingut un dels principals ambaixadors musicals del
nostre País. Sudamèrica, Japó, i Europa són alguns llocs del planeta per
on han escampat el seu missatge. Van ser els pioners introduint la
primitiva dolçaina en els sons hardcore punk, ska, o rock. Unint els
títols dels seus discos, ells han fet la Revolta de l'Ànima Obrint Pas a
La Terra, encenent La Flama sense deixar d'estar Sempre en Moviment.
Ara miren enrere per poder enfocar el demà.
Benvinguts al Paradís amb Coratge.
10- Autumn leaves. Intèrpret: Ben Webster (anys 40-50).
Les fulles de la tardor de Ben Webster em van acompanyar durant els
huit anys d'emissió del “Passatge a la nit” a Ràdio Nou. Una ràdio
poderosa i romàntica on els oients parlaven obertament i lliurement en
un ambient intimista. Eixe llampant saxo tenor amb el que Webster
respirava, convidava a la llibertat. A la llista, hem hagut d'incloure
la versió d'Stan Getz, perquè la versió de Webster ha sigut pràcticament
impossible de trobar a la xarxa.
11- “Homenatge Anònim XV” de Vicent Andrés Estellés (Poema XV de la part dels Homenatges Anònims del llibre de l'exili d'Ovidi)
Autor: Tomàs de los Santos.
Tomàs ha eixit d'allò que se'n diu la Societat Civil Organitzada. Ell és
el meu darrer descobriment musical fet a casa nostra.
El poema és un sentit homenatge a l'absència d'un lluitador, d'un
somniador que Tomàs li dedica a un amic estimat mort sobtadament.
Quan va llegir el primer vers… “El teu nom florirà al centre de l'ara”,
va eixir la melodia. A partir d'ahí va començar la màgia. Borja Penalba
va traure l'ànima de la cançó amb els instruments, els arranjaments i la
programació. Tomàs té moltes cançons pròpies que esperem que es facen
disc en pocs mesos.
12- You never Know
Autor: Wilco
Del disc The album (2009).
És un grup de Chicago nascut de les cendres de “Uncle Tupelo”.
Abanderats del country-rock alternatiu però amb diferents registres
sonors: noise, pop, rock… depenent de l'estat emocional i mental del seu
líder “Jeff Tweedy”.
És la formació americana amb arrels country més venerada a Europa
malgrat que no té cap hit, ni cap super vendes. Els seus directes són
insuperables.
Mark Oliver Everett, conegut com Mr.E. És una persona amb una vida plena
de traumes i de tragèdies que canalitza en les seues composicions. En
només tres anys es va quedar sense els seus pares, i sense la seua
germana. Mr.E és sempre sorprenent en la seua recerca de nous sons. Sons
que m'arriben al fons de l'ànima.
14- Se me fue de las manos
Autor: Manolo Tarancón
Del cd “Reflexiones (2012).
Cantautor rock valencià amb lletres que ens resulten pròximes. Manolo és
el músic valencià que més vegades ha estat tocant en directe al
“Musicari” de Ràdio Nou que emetiem els matins dels dissabtes i dels
diumenges (2004-2010) És un músic inquiet que ha trobat el seu camí en
la barreja del folk I del rock. La cançó que he triat entra amb una
força vencedora. Descriu alguna nit boja viscuda amb els amics
còmplices.
15- L'Herència
Autor: Aspencat
Del disc “Inèdit” (2012).
Aspencat ens va presentar “L'herència” al disc "Naixen primaveres". Ara,
al treball que porta per nom "Inèdit", la converteixen en un himne per
als valencians del segle XXI. Feliu Ventura, Xavi Sarrià i Borja Penalba
fan una cançó perfecta. Al minut 4:13 tindreu l'emoció pegada a la
pell. Un homenatge a tots aquells músics que en una època molt difícil
es van arriscar a cantar en valencià exposant-se a la censura. Sense
ells no haguera arribat aquest moment creatiu que viu la música en
valencià. Estima la teua herència i t'estimaràs el futur."
