dissabte, 23 de març de 2013

AL PAÍS DE L'OLIVERA (article publicat a VilaWeb)


Amàlia Garrigós: Al país de l'olivera

La major part de les grans bandes de rock, hardcore o punk, tenen alguna balada memorable. La composició folk 'Al País de l'olivera' (del disc 'Coratge') és una preciosa cançó d'amor als paisatges, a les aromes, als sabors i a les músiques dels pobles. Aqueix país de l'olivera combrega religiosament amb la nostra infantesa: el lloc essencial on descobrim la pròpia identitat.

La potència aclaparadora d'Obrint Pas esdevé ací senzillesa. La seua sonoritat ha seguit el relleu de grups com Al Tall, que havien recuperat, d'un temps ençà, la nostra tradició. El nucli del grup, Miquel Ramos, Xavi Sarrià, Robert Fernández i Miquel Gironés també formen part d'aquest moviment. Després de vint anys de recorregut, el pas és obert. Cal seguir-lo.

La banda valenciana més internacional va nàixer al barri de Benimaclet de València. Aquesta part cosmopolita de la ciutat que alguns s'entesten a amagar i que és ben viva. Van tindre la genialitat de fusionar les arrels valencianes i la dolçaina, amb sons procedents del reggae, el punk o l'ska. La seua sonoritat i el seu missatge combatiu han despertat milers de persones arreu del món. Des de Benimaclet han arribat al Magrib, Europa, l'Amèrica central i part de l'Àsia. Des d'aquest país de l'olivera, de l'ametler i del canyar s'han connectat al món globalitzat fent servir la nostra llengua com a eina de comunicació i no de separació. Aquest és l'universalisme clarivident i no aquell altre excloent, segons el qual és preferible no entendre una cançó en anglès, en alemany, en francès, o en japonès, que no comprendre una lletra escrita en català. Hi ha molts nipons que senten bogeria per la dolçaina i aprenen a tocar-la gràcies als concerts d' Obrint Pas. Uns directes que enderroquen barreres idiomàtiques allà on van.

Obrint Pas ens han mostrat el camí per on podem transitar sense pors, amb la cara al vent, gaudint de la nostra alegria. Tenim un país per a estimar. El de la nostra infantesa.

'Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd.'

Amàlia Garrigós (@AmaliaGarrigos), periodista.

Editorial

dimarts, 19 de març de 2013


Nit de trobada musical i de bon menjar a Ca les Senyoretes, a Otos, el poble de la Vall d'Albaida que ha esdevingut la capital dels rellotges de sol. Un lloc recomanable per passar uns dies de desconnexió als peus del Benicadell en mig d'un paisatge de vinyes. Joan Olivares és gonomonista: dissenyador i constructor de rellotges de sol, matemàtic i escriptor. El professor Olivares ha fet que la preciosa casa senyorial del segle XVII, que va pertànyer a dos senyores riques i fadrines, siga un lloc d'interactuació cultural on la música, la poesia, la literatura, i la gastronomia vagen ben agafades de la mà. Dissabte 16 de març celebràvem la setena edició de les nits de Sant Ovidi. Jo vaig anar-hi comboiada per Pep Albinyana (Vilaweb Ontinyent) que té l'habilitat d'ajuntar la gent.

T.Hostal, P.M Soler, P.Alabajos,P.Albinyana.S.Jàfer   
Ovidi Montllor va ser el primer actor i cantant silenciat a Canal Nou perquè el seu valencià (donant-li veu a Sam a la mítica pel.lícula "Casablanca") li va sonar al primer director general de RTVV, Amadeu Fabregat, massa català (ho recordava Pau Alabajos, secretari del col.lectiu Ovidi Montllor, Associació de Músics i Cantants del País Valencià, en la presentació de la Plataforma de treballadors de RTVV en l'exili @mildenou) L'Ovidi ha estat tot un símbol. El primer màrtir de la nostra RTVV. Ell fa palés que l'estrena de la més ambiciosa aventura mediàtica que mai havia tingut el nostre País, fa ara més de 23 anys, començara amb mal peu. I per eixa raó, l'autor alcoià va fer fora, educat i contundent, les càmeres de Canal Nou en el concert que li feren els seus companys al Teatre Calderón del seu poble uns mesos abans de fer vacances (novembre,1994). Hui, amb moltes més raons, faria el mateix.

Ovidi per fi a Alcoi. Escultura d'Antoni Miró sota la pluja.
 En la nit de Sant Ovidi, parlàrem de la desfeta de la nostra tele i de la nostra ràdio amb el director de cinema Toni Canet. Ell va treballar amb l'actor i va dirigir el primer documental sobre els músics valencians en "Solfa Íntima" (1990)  També va realitzar la primera sèrie de producció pròpia en valencià "Benifotrem" (1995) El seu testimoni va ser impagable. Com ho va ser també el del poeta Salvador Jàfer que fou assessor lingüístic en l'etapa de Fabregat i va patir la llista de les 500 paraules prohibides. El públic assistent va recordar alguns dels programes de qualitat. Les illes d'una graella que s'ha allunyat estratègicament de tots els principis fundacionals de la Llei de Creació del 1984. Els músics Pau Alabajos, Toni de l'Hostal i Joan Amèric també digueren la seua. El silenci administratiu i la indiferència cap els creadors ha estat escandalosa. I així, fent el diagnòstic del fracàs de RTVV, se'ns va caure el temps al damunt. Afortunadament Pep Albinyana ens va fer de moderador, rellotge de sol a mà, i a les 22h en punt séiem a taula per gaudir de la vida i tastar els productes i el vi de la terra que havien preparat Assumpció i Maria Olivares. El caldo amb pilotetes adobades amb herbes exòtiques i creïlla al forn, va fer que em xuclara fins la falangeta del dit gros. Boníssim! Gràcies cuineres!
Per fer el ressopó paràrem l'orella a la veu de Pau Miquel Soler (Arthur Caravan) que ens va presentar, amb la seua lírica ovidiana, el treball d'homenatge a Estellés "l'amor o la guerra" acompanyat del guitarrista i artista integral, Jordi Albinyana.
P.M.Soler, P.Alabajos, J.Amèric, T.Canet, J.Olivares, J.Albinyana
Acabàrem la vetlada amb una "jam sesion" memorable entre Pau Alabajos, Pau Miquel Soler, Toni de l'Hostal, Jordi Albinyana i Joan Amèric.  I voldríem repetir perquè com diu Albinyana (el Pep) ara ja sabem de quin mal hem de morir, i com va assenyalar l'altre Albinyana (el Jordi, autor del quadre dels "enfarinats" que veieu al fons de les imatges) se'ns va quedar al tinter tot un grapat de reflexions i d'idees per difondre la nostra música. Atenció doctor Olivares! Ens ha de donar vosté una altra oportunitat per parlar del present i del futur de la música feta a casa nostra: Difusió a les sales del País Valencià (s'ha creat l'associació "En viu") Creació de nous premis, a banda dels del COM; el micromecenatge; el creative commons; circuits i festivals de música al País; la promoció als mitjans convencionals i a les xarxes socials i, si pot ser, amb les càmeres d'una altra tele i els micròfons d'una altra ràdio valencianes enregistrant el moment. Que no deixe de sonar la música! Seguirem.