dimecres, 6 de febrer de 2013

OMBRES EN LA NIT



                                                                            
-Ferran Torrent no pot vindre a la ràdio.
-Per què?                                                                                   
-Perquè és del Bloc.
-Ah! Què té a veure la suposada afiliació política amb la publicació de la seua novel.la?
-Doncs que ell sempre pot afegir una “cunya” del partit.

D'aquesta manera transcorria la meua conversa amb el cap d'informatius de Ràdio Nou, Juanjo Braulio, unes hores abans de rebre Ferran Torrent als estudis per fer-li una entrevista en primícia a l'informatiu cultural Alta Fidelitat. Restava una setmana per a la campanya electoral de les  autonòmiques del 22M, i Braulio deia que calia tindre cura. Cura de què. De la novel.la negra Ombres en la nit ambientada a la València de l'any 1947?

Vaig concloure el diàleg:

-Juanjo, quan entendràs que el meu negoci no és la política partidista sinó la cultura? Si no vols que Ferran Torrent, un dels escriptors més sòlids que tenim a casa nostra, siga entrevistat en l'espai cultural de la ràdio autonòmica, vés a recepció i dis-li-ho tu mateix.

Davant la tessitura que li plantejava al meu cap, Torrent va ser entrevistat i els oients van conéixer les aventures i desventures d'un gitano valencià supervivent de l'holocaust nazi. Però és desagradable haver-se de trobar en aquestes situacions tan violentes on el comissariat polític controla i censura absurdament i on el periodista vol fer la seua faena.

Apliqueu aquest exemple als informatius generals que, amb honroses excepcions, compten amb una legió de personal submís creat durant els darrers 18 anys. Obtindreu com a resultat: l'omissió del cas Gürtel, l'ocultació de l'accident del metro amb 43 víctimes mortals, o la manipulació dels fets ocorreguts en la Primavera Valenciana. Si la ràdio i la televisió públiques donen l'esquena als seus veïns, com pretenem que ens creguen?

Amb aquest recorregut, RTVV s'ha guanyat el desprestigi entre els ciutadans que són més sabuts del que els directius es pensen. L´últim EGM (estudi generals de mitjans) indica que només el 5% veu Canal 9 i l'audiència de Ràdio 9 és testimonial amb poc més de 40.000 oients.

Els treballadors no som els culpables dels 1.300 milions d'euros de deute acumulat amb reportatges comprats per 650.000 euros a productores externes i amigues; ni ho som dels fitxatges estrella com el del locutor de les transmissions de la fòrmula 1 que es va embutxacar 11.000 euros mensuals durant dos anys. Però el saqueig l'estem pagant nosaltres amb un expedient de regulació d'ocupació salvatge i cruel en què s'han ignorat les possibles opcions per fer viable la casa amb els seus professionals.

Estem immersos en un ERO globalitzat i davant els retalls brutals aplicats als tres pilars bàsics de la societat del benestar: la sanitat, l'educació, i la justícia, el comiat de vora 1.200 treballadors i el desballestament de RTVV queden diluïts. Però hem de prendre consciència de la necessitat de tindre uns mitjans públics propis que vetlen per la nostra cultura i la nostra llengua, que siguen sostenibles i plurals i que actuen com a garantia del funcionament democràtic.

(Article publicat en la Revista Saó. Gener 2013)

dimarts, 5 de febrer de 2013

EL NUS DE LES COMPLICITATS

La vesprada de diumenge tres de febrer, al cor de l'horta nord,  a Massamagrell, va tindre lloc un sentit homenatge a Al Tall. Una formació que ha revolucionat la música tradicional valenciana des de la transició i que ens ha empentat a recuperar l'autoestima col.lectiva. Al Tall ens va dir adéu, fa uns mesos, en una lacònica nota de premsa. I nosaltres, el poble, acceptem eixa decisió (quin remei) però ho fem amb la condició que ells ens deixen retre'ls-hi homenatges. I en són molts els homenatges i els concerts previstos, perquè els col.lectius veïnals, les associacions i les diverses formacions polítiques compromeses amb la cultura, reclamen la seua presència als escenaris. De manera que no sé si els passarà com als toreros que anuncien la seua retirada però no acaben de fer-la realitat. En el cas d'Al Tall, el poble no els deixarà retirar-se del tot.

En aquesta ocasió va ser Bloc Compromís Massamagrell el que va tindre la iniciativa d'organitzar un concert gratuït en honor a Al Tall. I la resposta del públic va ser aclaparadora. Al teatre no hi cabia ni una agulla. Tots volien veure a Pep Botifarra i Miquel Gil. Ells foren els artistes  encarregats de fer un impecable concert amb l´espectacle NUS. I Ens van deixar ben lligats.

A l'Auditori de Massamagrell estigueren els dos fundadors d'Al Tall que han seguit al grup durant tota la seua història de vora 40 anys. Sense oblidar un altre pare dels Al Tall, Miquel Gil, que va pertànyer al grup des de l'any 1975 fins el 1984. Després va vindre "Terminal Sur" i ja fa anys que Miquel treballa en solitari i col.laborant en diversos projectes musicals com ara, l'espectacle NUS. Un maridatge únic entre Miquel Gil i Pep Gimeno Botifarra, amb aromes de música popular. A Pep i a Miquel, vaig tindre la fortuna de coneixer-los a la ràdio quan els convidava a tocar en directe. Ells venien, parlaven, tocaven i els oients feien bollir les línies telefòniques de l'estudi, perquè el públic valencià de totes les edats se'ls estima. Diumenge de vesprada, la màgia també va estar present a l'Auditori de Massamagrell tenint com a testimoni a dos dels pares que van revolucionar la música tradicional: Vicent Torrent i Manolo Miralles.

El síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Enric Morera, i el diputat per Compromís a les Corts Generals, Joan Baldoví, van ser els encarregats d´entregar un Socarrat a Vicent i  i a Manolo. La Rondalla de Massamagrell, la Borda, va cantar la Jota de les ventes, més coneguda com "la perdiueta" i la gran sorpresa va arribar quasi al final quan Pep Botifarra i Miquel Gil cantaren la cançó "LLadres que entreu per Almansa" que forma part de la cantata del 1979 "Quan el mal ve d´Almansa" i que hui en dia està en plena vigència.


El grup local Fukownsky, va tancar una vesprada plena d'emocions.

Al Tall fa honor a l'expressió que els defineix. Durant vora 40 anys, ens han vingut al pel, ens han vingut al cas, perquè des de la música han  reivindicat la dignitat de la nostra llengua i han rescatat la nostra forma tradicional de fer música fent una ripopostra. Vora vint àlbums, més d'un miler d'actuacions pel món... I pel camí, fent bona saó.
  
Som de la Pelitrúmpeli i volem una Cançó Popular al País Valencià, però primer Posa Vi Posa Vi que Quan El Mal ve d'Almansa a tots alcança... Ah... I deixeu que Rode la Roda amb un Envit a Vares...